Inevitable

És senzill i té molta força. Les paraules justes i un joc visual amb la més important. Espero que la caiguda que et va empènyer a escriure'l no et fes gaire mal i que les ferides s'hagin curat.

(Coment avançat)

He, he, he...

Perdona: disculpa que rigui... o somrigui. Sé que el tema del poema no inspira precisament això, però és que després dels relats que t'he estat llegint, aquest m'ha sorprès, i m'ha fet gràcia.

És un poema visual senzill, però molt efectiu. Potser, malgrat que segurament no pretenies mostrar res més que això: la caiguda, resulta massa breu. Potser té raó Pluja quan diu que el podies haver aprofitat més, i enlairar-lo de nou.

Sigui com sigui, qui coneix la intimitat del poema ets tu, i els nostres comentaris són visions subjectives d'allò que has provat d'expressar.

És un poema que capta de seguida l'atenció del lector (i això sempre és bo) i que alhora trenca amb la "monotonia" de la lectura, tot cercant recursos que l'omplin d'energia.

Fins la propera,

LLIBRE

El text en si, potser no diu gran cosa, però la forma en què l'has escrit, aquest:
C
a
a
a
a
a
a
a
i
c

Crec que li dóna tota la gràcia al poema... tota la gràcia i tota la força! Li dóna un toc molt especial! És inevitable sentir que caus mentre ho llegeixes! jejeje

[Sé que encara no és la teva setmana del Coment, però com que d'aquí no res marxo a Menorca, m'estic adelantant i avançant coments! jejeje. Així que faré la teva setmana per adelantat! ;) ok??]

Apa! Bon estiu!!!
Gemm@

Visualment el poema és molt bo!

Pq no aprofites la força de la caiguda per tornar-te enlairar, o almenys per descansar i agafar suficient confiança i energia per poder tocar la llum altre cop.

De la pregunta de la teva biografia... crec que el que amaguen les nostres paraules són els sentiments, les sensacions, emocions,.. que no són prou fortes per afrontar crítiques, i que queden emmascarades rera metàfores...
Només és una opinió subjectiva.