Inassolible

Un relat de: cabopolonio

Així ets tu , impossible, només t'he pogut observar a distància, mirant els teus moviments sensuals , com el teu cos es mou.Aquells braços amb els músculs marcats i aquelles mans que al tocar-me sembla que em fongui , aquella dolçor que desprens és totalment captivadora.
I aquell somriure tant atractiu que fa que em resulti totalment impossible no caure als teus braços.
I ahir et vaig trobar als serveis , tu i jo sols , aquella atracció que em va provocar una mudesa insòlita i tu mentre estiraves el teu cos m'anaves explicant la teva vida.
Em crees una sensació de riure constant i de distracció.
I ja t'has ficat en els meus somnis i de forma sorprenent , abraçant-me mentre dormiem despullats i en silenci.Quan m'he despertat he tingut una gran sensació d'alegria i vull continar així.
Espero que algún dia pugui arribar a alguna cosa més que unes simples carícies, que pugui al menys atrevir-me a parlar-te i mirar-te a la cara amb tranquilitat.

Comentaris

  • Vés per on![Ofensiu]
    Llibre | 29-12-2004

    El teu nom ha sortit en una llista d'aquestes de RC, "els més...", i he decidit entrar-hi perquè feia molt de temps que no lleigia el teu nom, Cabopolonio.

    I veig que no he sigut l'única que t'ha trobat a faltar, o que s'ha adonat del teu silenci.

    Espero veure't aviat, tal com diu Merihann, amb nous relats i participació al fòrum.

    Sobre allò "Inassolible"... opino també com Merihann (caram! potser que ens posem d'acord i comentar a mitges, ens estalviarem feina! --és broma--)... Com et deia, sobre el relat "Inassolible", penso que hi ha poques coses inassolibles, a la vida. Poques coses d'aquest estil que tu demanes en el text, és clar. Si demanessis un iot, o una casa a les Bahames...

    Allò inassolible és el que nosaltres mateixos (mateixes) ens neguem. Cal lluitar per tot allò que desitgem. Potser tindrem sort. Potser no. Però... diuen que la sort és del qui se la treballa: doncs a LLUITAR !!

    Salut!

    LLIBRE