Cercador
IN-VERSOS
Un relat de: silvia_peratalladaBON COP DE PUNY
Bon cop de falç
remoguem la terra
alterem el vent
i que s'alci el nostre estel
que ens fa caminar valents.
Bon cop de puny
per fer callar les mentides
que ens estan fent tant mal
i que n'aprenguin,
que les decisions són del poble
I la terra de qui les pren.
EL PREU DE LA MEVA LLIBERTAT
Si trencant-me la pell
Per fer eixir sang roja
Sucant-hi el puny
Alçant-lo al vent
I dibuixant-hi l'estelada
Aconseguiré l'autodeterminació
La llibertat, la independència
Del meu poble, ho faré.
Tinc la pell farta de talls,
I encara no som lliures,
Però la meva doctora sap
El preu de la meva llibertat
PERQUÈ NO M'EXPLIQUES?
Mare, perquè no m'expliques
Què li passa a la veïna,
Que el marit sempre la crida
I els blaus que té a la pell
No marxen,
I sempre diu que cau de l'altell?
Perquè no m'expliques
Com és que treballes tantes hores
I el teu company de despatx
Treballa pel mateix sou humil
Cinc hores menys al dia?
Perquè no m'expliques
En què pensa aquest poble
Que no s'uneix, i no lluita
Si ens l'estan destrossant...
Mare els anys provoquen ceguera?
LA PARAULA AL COR
Amb la paraula al cor
I el vers a la ploma
Intento entendre
Com es viu
Tancada
Dins quatre parets
Desfent o refent somnis
Segons com s'alci el dia
Desitjant veure el sol
Vestida d'alegria
Amb la llibertat a la butxaca
I les parets a la deriva.
AMB C DE COMBAT
Cada vegada sembla que som més
Cada dia més units
Cada volta més cridaners
i cada revolta més coherents.
Amb C de Catalana
igual que Conclusió:
El Combat no s'atura!
COM SI UN DIA TRANQUIL DE PLUJA
'
' '
'
' '
volgués amagar l'estrident soroll d'un bombardeig.
Com si el cel, enfadat, reclamés quelcom que és seu,
cau l'aigua amb aquesta fortalesa
que sembla que si et toca, et travessa.
I de cop, ja és setembre i tinc fred
i els trons insisteixen
amb la certesa que són ells
Els polítics que si volen,
Tot ho destrueixen.
I plou...plou molt
i tu no ets aquí per abraçar-me.
LA LLUM
Suaument apagant foscors que creies inapagables....
BIS A BIS
Moments
en què m'abraces, i em cantes
a cau d'orella
la més bella melodia
Moments
en què em mires, d'aquella manera
en què només tu saps mirar
i sols els ulls són els que parlen.
Moments
en què m'agafes de la mà,
i una carícia diu més
que mil versos dins un núvol
de paper i maduixes de mel.
Moments
dins un tarannà rebel
alegre i amb un somriure
sempre present.
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582507 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....