IMAGINACIÓ IN EXTREMIS

*
Invent pells que t'exploren
Mirades de fa tant poc temps
Amaguen paraules desitjades
Gràcies a les quals, respiro
Intentant sentir l'aire més enllà
No aconsegueixo trobar O2 al meu voltant.
Accepto les paraules, la poció m'està esperant;
Carícies que no acaben, ni en temps ni en espai.
Intriga extrema, somriures que es desfan
On t'esperi la matinada m'hi trobaràs fumant.

I si t'acostes
No em veuràs plorar

Esbosso llàgrimes que mai creuràs
Xiuxiuejo al vent que ja no vindràs
Té l'esperança que al final arribaràs
Ridícula em sento, entre mirades de glaç
Escric a la Lluna, una carta de comiat
Mentre demano al Sol, que m'esguardi d'aquest fred
Intentant oblidar, aquells dies que vam passar
Si vols venir, ja saps on em trobaràs