Cercador
identitat
Un relat de: llu6na6- Compartir:
Perduda pels racons on m'arrecero,
entre munts de sentiments desorientada,
avanço rebent, desenfrenada,
contra direcció.
I xisclen els semàfors,
i esgarrifada freno,
quan, orba, m'estavello
fent cua en la intangible caravana
dels dies. Que, uns als altres, s'atropellen,
i amb mi col·lisionen.
Massa de ferralla informe.
Reflex esmicolat del vidre.
Comentaris
-
" fent cua en la intangible caravana dels dies "[Ofensiu]kispar fidu | 27-11-2005
Una caravana de monotonia, de pausa enmig de tantes presses, d'estrés...
uns als altres s'atropellen...
I entre tantes presses i obligacions, perdem la nostra identita, o potser no la trobem.
Caravanes constants que ens fan fer cua en els nostres dies.
mmmm, jo ho he entès així: com una caravana de monotonia que ens fa perdre la identitat.
Apa! que vagi bé!
Ens veiem!
Gemm@ -
respira[Ofensiu]jaumesb | 09-11-2005 | Valoració: 10
Respira, dorm, somia, camina, neda, escolta, observa.
Hi ha tot un cel que t'espera, troba'l i comença a bastir-lo.
Gràcies per les teves paraules. No sé viure si no és d'amor.