Cercador
I mentres vull tancar els ulls ! ( versió 2.0 del poema “ Inútils “ )
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Són budells ensagonats el que tinc entre les urpes,
xopes de patir i cansades de desesper,
que recargolen, irades, malsons que retornen.
I per més que m’allunyi duc la punxa sota la pell
i el mal s’enfonsa a cada passa.
I vull tancar els ulls...
II
Només les llàgrimes, carregades de temps caducs,
podran reparar el descans trencat
en la lenta espera a que les boires escampin,
gota a gota…
I mentres vull tancar els ulls.
Comentaris
-
Punyent...[Ofensiu]brins | 07-10-2011 | Valoració: 10
Un poema dur amb versos plens d'aflixió i alhora de bellesa. Potser és un dels millors que t'he llegit, tot i que em doldria que te l'hagués inspirat el dolor.
M'agrada, especialment, aquesta expressió: " Només les llàgrimes, carregades de temps caducs..." És bellíssima!
Una abraçada amical,
Pilar -
Descarnat[Ofensiu]Materile | 29-09-2011 | Valoració: 10
És un poema molt dur, intens, reflecteix molt patiment, descarnat... En aquest poema no hi veig la poesia a la qual estic acostumada: trista, dolça, anhelosa, atrevida, somniadora... de les altres, M'ha colpit molt, no vull pensar que estàs patint.
El poema està molt ben escrit,
Una forta abraçada,
Materile
