"Hola, soy tu menstruación", efectes secundaris dels anuncis de compreses

Aquella nit freda de diumenge havia estat intentant mirar una pel·lícula en una d'aquelles cadenes on els intermitjos duren més que la pel·lícula en si, i finalment m'havia acabat endormiscant en una de les pauses. Quan em vaig despertar la pel·lícula ja s'havia acabat i feien anuncis del teletienda, eren les un quart de tres. Enrabiat per haver-me perdut el final després d'haver aguantat heroicament potser una hora d'anuncis si es sumaven tots els intermitjos que havia aconseguit veure sense adormir-me, vaig apagar el televisor i me'n vaig anar al llit.
No va passar gaire estona que vaig sentir aquella veu allà, a l'habitació: "Hola, soy tu menstruación". Després d'un sobresalt com pocs he arribat a tenir, vaig acostar la mà tremolosa a la tauleta de nit i vaig encendre el llum. "Hòstia, David, com l'has cagada - em vaig dir - un no es pot adormir mirant els anuncis! Si no, els personatges se't fiquen al subconscient i mira...qui et diu que a partir d'ara no et despertaràs cada nit amb aquesta frase que les teves amigues tant odien?". Però el problema no era només aquest. Si tan sols fos la veu... ostres, seria greu, perquè normalment sé distingir imaginació de realitat, i aquelles paraules les havia sentides, i m'havien portat un bon ensurt, a sobre. Però no, era pitjor que això. A més, tenia al·lucinacions.
Allà a la porta de l'habitació hi havia (o hi veia) una noia vestida amb faldilla i americana vermelles. Vaig donar gràcies que quan estava abaltit allà al sofà i aquella imatge s'havia colat al meu cervell tenia els ulls tancats, i sortosament la noia no era aquella lletja de l'anunci. Aquí la meva imaginació havia fet soleta el que jo no hauria fet millor ni esforçant-m'hi: havia atribuït a aquella veu una noia esbelta, rosseta d'ulls verds i cabell rinxolat, de llavis dolços i carnosos, el nas una mica prominent; els pits també.
I ara es disposava a inflar la bola aquella que a l'anunci omplia de pudor de sang menstrual. Vaig suplicar en veu baixa que no ho fes, horroritzat amb la idea que pogués infestar la meva habitació amb aquella ferum. Aleshores vaig veure que no estava pas inflant un globus o una pilota, sinó que allò era un preservatiu. Ostres! Què hi feia una tia com aquella inflant condons als peus del meu llit? Com li podia estar permetent? Gairebé veia els meus amics rient-se de mi si s'arribaven a assabentar d'allò. Què em passava? Era burro o què? David, maco, obre la boca! Tu hi saps trobar millor ús a aquestes gometes!
Però res. Per molt que m'intentés autoajudar amb paraules alentadores, m'havia bloquejat. Si, de fet, la boca ja la tenia oberta! Un pam oberta, segurament. No me'n sabia avenir de cap manera d'aquell espectacle...però si jo sóc un home!
I aquesta última frase se'm va escapar en veu alta. La noia es va treure el preservatiu de la boca i em va mirar sorpresa. - I? - va deixar anar.
- Com que "I?"? Com pots ser la "meva" menstruació si sóc un home? Els homes no tenim la menstruació, noia!
- I tant que sí. Jo sóc la teva menstruació. Quants cops t'has quedat sense follar per causa meva? "No...David...para...la regla" et deien amb un somriure tímid. Què et pensaves? Que eren elles qui la tenien? No, noi, era jo! La "teva" menstruació.
- Però quines coses que dius! Insinues que les noies no volien sexe amb mi i et posaven a tu d'excusa?
- Bé, digues-ho com vulguis...per mi insinuació és una cosa més dissimulada...però la idea l'has captada, em sembla.
- Oh! No tinc per què aguantar aquestes bajanades! Surt de la meva habitació... em disposava a dormir.
- Mira que fàcil! - va riure sarcàsticament- Et penses que les teves amigues fan fora la seva menstruació quan volen dormir? No, noi, em temo que avui hauràs de compartir llit. Au, fes-me un raconet - i destapant-me em va empènyer cap a l'altra banda del matalàs i es va estirar allà, a frec meu. - Ei, ei! Que s'ha de compartir coixí, eh...
- Escolta, maca, no tinc cap inconvenient a dormir amb tu...però deixa estar aquests rollos, eh? Ja t'has ficat al llit, molt bé...ara treu un d'aquests condons que has portat, i enllestim. Però afanyat que demà a les nou he de ser a l'oficina i si triguem gaire estaré exhaust.
Aleshores va posar cara d'indignació i gairebé em va cridar:
- Però tu què t'has cregut? Sóc part de la identitat femenina, jo, com perquè em tractis com a una puteta barata... i no em tornis a dir maca, que per si no ho sabies es considera llenguatge sexista... i no suporto els sexistes!
Estava astorat. Aquella noia se'm ficava al llit però no tenia intenció de practicar sexe, i això que duia preservatius; i a sobre m'engegava un discurs feminista així, sense més ni més... Em va dir "et recomano que et posis una compresa, o ho tacaràs tot". I no sé per què, però ho vaig fer sense preguntes ni protestes, vaig agafar-ne una a les meves companyes de pis i me la vaig enganxar als calçotets, humiliat però conscient que seria pitjor llevar-se amb els llençols i el pijama ensangonats i haver de donar explicacions.
I allà estirat al llit, amb aquela dona fatal al costat, tapadet fins el coll amb un prim llençol, vaig plorar mentre em venia la regla. Notava la meva uretra inflamada i dilatada, i no em pixava ni ejaculava, però m'estava mullant. Era una substància viscosa que avançava lentament des de dins meu fins a l'exterior. La vaig notar mullant-me tot l'entrecuix abans de ser absorvida per la compresa... no entenia com es podia dormir en aquelles condicions, el meu membre semblava un túnel fet de fang que encara no s'havia assecat...!
No podia tancar els ulls, i en la fosca veia la rossa que em mirava amb mig somriure maliciós a la cara. Com em penedia d'haver-me-la imaginat tan esplèndida! Si hagués estat lletja l'hauria pogut menysprear, però al seu costat ara em sentia com un cuc aixafat, i l'odiava però alhora la seva visió m'excitava i la desitjava amb totes les meves forces... per bé que en aquell estat era més probable patir algun tipus de mutació que tenir una erecció. I arraulit com un nen, entre sang i llàgrimes em vaig adormir.
Em vaig despertar a les vuit, abans que sonés el despertador, fet un nyap i sense atrevir-me a moure, amb un mal de ronyons increïble. Sabia que no podia trucar a la feina dient que no hi anava perquè tenia la regla: si està mal vist que ho facin les dones, com s'ho prendrien si ho fes jo? Vaig tornar a plorar com una criatura fins que l'alarma va sonar, i aleshores em vaig asserenar poc a poc, i em vaig anar adonant que la rossa havia desaparegut, la compresa també...però el record d'aquella sensació horrible hi era, i sempre hi seria. Mai més he qüestionat el dolor menstrual d'una dona, ni ho faré. I sobretot, mai, mai de la vida, em tornaré a exposar al risc que suposa veure un anunci de compreses.