Ho vaig fer per avorriment

_ Tot ha estat culpa de l’avorriment. Matar és l’única cosa que em distreu. Al principi només hi pensava sense fer res. Només ho planejava. A mida que van passar els anys vaig sentir la necessitat de portar-ho a la pràctica.
_ I per cada víctima tenia la necessitat de buscar una nova manera de matar?
_ Exactament! Aquí estava la diversió! Hagués estat molt avorrit matar-los a tots de la mateixa manera. Cada vegada tenia que buscar-ne una de nova. Jo sóc l’home que busquen per tots els assassinats que els hi he dit! Ho vaig fer perquè m’avorria!
El policia es va aixecar de la cadira i va anar fins a la cafetera. El seu nou company li anava al darrera.
_ Què en penses?_ Va preguntar-li_ Un tarat?
_ Sí_ Va respondre el policia més veterà_ Molts dels crims que ens ha confessat ja els tenim resolts. Als diaris i a la televisió surten els crims quan es cometen. Només algunes vegades publiquen la seva resolució. El seu llistat de crims coincideix amb els que han sortir en els mitjans de comunicació, però no han estat suficientment importants com per anunciar la seva resolució.
_ Llavors tot és mentida!
_ No. Que és una persona sola i avorrida és veritat. El problema vindrà ara, quan l’informem que fer perdre el temps a les forces de seguretat sí és un delicte.