Un regal no desitjat

Un relat de: fraruro
Em dic Pau i em dedico a determinar quins fenòmens paranormals són fraus. Com puc estar-ne segur? És degut a un petit secret de la meva adolescència. Acabava de complir divuit anys. Vaig anar a passar uns dies al poble dels meus avis. Vaig quedar la nit de Sant Joan amb una noia del poble en una clariana del bosc on deien que les bruixes es reunien. Ella havia encès una foguera, i havia estirat una manta gran al terra. Li vaig preguntar per la foguera, i ella em va replicar tot somrient si tenia por que algú ens descobrís. Va començar a petonejar-me i jo vaig deixar de preguntar.
Potser per l’excitació del moment, tot el món va desaparèixer del meu voltant. Quan em vaig adonar del que succeïa, ja era massa tard. Darrera meu hi havia unes dones cantant, i en aixecar el cap per mirar-les, me’l van posar dins d'un sac. Feia una pudor estranya que em va deixar estabornit. Vaig intentar posar-me dempeus, però estava marejat. Entre totes les dones em van portar fins un arbre i m’hi van lligar. Em van obligar a participar en els seus rituals durant tota la nit. Quan el sol va despuntar em van fer un regal, encara que per a mi va ser una maledicció. Em van donar el do de comunicar-me amb els esperits. En acabar, em van deixar anar. Vaig córrer fins al poble. Per tots els llocs veia esperits. Pensava que al•lucinava. No m’atrevia a explicar-ho a ningú. Vaig acabar marxant a casa. En arribar, un amic meu em va trucar i em va dir que havia mort el seu pare. En el tanatori ell m'explicava com havien estat buscant uns papers. Quan l’esperit del seu pare em va dir que es trobaven en un calaix sota la televisió, i el meu amic, uns minuts després va acabar la història dient que els havia trobat allà, vaig entendre que ni al•lucinava ni estava boig. Podia comunicar-me amb els morts. Fins avui mai li havia explicat res de tot això a ningú. Qui em cregui, podrà entendre com puc fer la meva feina de manera tan eficient.

Comentaris

  • Bona feina[Ofensiu]
    En Marc | 26-05-2011 | Valoració: 10

    Molt ingenyiós aquest relat!