Cercador
L’elecció
Un relat de: fraruro- Compartir:
El primer que vaig fer, només recuperar la consciència després de l’accident, va ser mirar-me al mirall. Tenia el cos ple de cicatrius. Estava fet un nyap. No recordava res des de l’accident, però, d’alguna manera, només m’importava el meu aspecte. Amb el cos ple de cicatrius no podria continuar una vida plena d’aventures amoroses.
Llavors, de sobte, en el mirall, el meu cos va transformar-se. El meu reflex no tenia cap cicatriu. Vaig apartar la mirada del mirall i vaig mirar-me el cos. Jo encara anava ple de cicatrius. Vaig tornar a mirar al mirall i allà estava jo sense cap defecte i amb dues noies ben maques acariciant-me el cos.
El meu reflex va acostar-se i em va fer una senyal perquè jo també m’acostés a ell.
_ Et canvio la meva vida per la teva_ Va dir-me.
_ Per què ho faries?_ Vaig preguntar_ Per què voldries viure en un cos destrossat?
_ Estic cansat de portar aquesta vida_ Va dir el reflex_ Vull trobar a algú que m’estimi pel que sóc de veritat. En canvi, tu vols continuar amb la teva vida de disbauxa amb un cos perfecte. Si em dones la mà a través del mirall, podrem intercanviar les nostres vides. Què hi dius?
Ell va allargar la seva mà cap a mi. Jo volia recuperar la meva vida i continuar divertint-me amb les noies. Vaig donar-li la mà. De sobte, em vaig trobar a l’altre costat del mirall i tot va començar a canviar. A l’habitació on jo havia estat feia un moment, hi havia el diable. Vaig mirar al meu voltant, en el meu costat del mirall. Em trobava a l’infern, envoltat de dimonis.
_ Hi ha normes_ Va dir el diable_ Quan una persona mora és quan ha de decidir si es penedeix de la vida que ha portat o no. Tu no hi has volgut renunciar. En conseqüència, et toca anar a l’infern.
_ Però jo només he tingut un accident!_ Vaig dir.
_ Sí_ Va respondre el diable_ Un accident mortal.
_ M’has enganyat!
_ Només t’he ofert si volies deixar la teva vida de luxúria o no. En altres paraules, si et penedies de la teva vida o no. Si t’haguessis penedit, ara estaries al cel.
Llavors, de sobte, en el mirall, el meu cos va transformar-se. El meu reflex no tenia cap cicatriu. Vaig apartar la mirada del mirall i vaig mirar-me el cos. Jo encara anava ple de cicatrius. Vaig tornar a mirar al mirall i allà estava jo sense cap defecte i amb dues noies ben maques acariciant-me el cos.
El meu reflex va acostar-se i em va fer una senyal perquè jo també m’acostés a ell.
_ Et canvio la meva vida per la teva_ Va dir-me.
_ Per què ho faries?_ Vaig preguntar_ Per què voldries viure en un cos destrossat?
_ Estic cansat de portar aquesta vida_ Va dir el reflex_ Vull trobar a algú que m’estimi pel que sóc de veritat. En canvi, tu vols continuar amb la teva vida de disbauxa amb un cos perfecte. Si em dones la mà a través del mirall, podrem intercanviar les nostres vides. Què hi dius?
Ell va allargar la seva mà cap a mi. Jo volia recuperar la meva vida i continuar divertint-me amb les noies. Vaig donar-li la mà. De sobte, em vaig trobar a l’altre costat del mirall i tot va començar a canviar. A l’habitació on jo havia estat feia un moment, hi havia el diable. Vaig mirar al meu voltant, en el meu costat del mirall. Em trobava a l’infern, envoltat de dimonis.
_ Hi ha normes_ Va dir el diable_ Quan una persona mora és quan ha de decidir si es penedeix de la vida que ha portat o no. Tu no hi has volgut renunciar. En conseqüència, et toca anar a l’infern.
_ Però jo només he tingut un accident!_ Vaig dir.
_ Sí_ Va respondre el diable_ Un accident mortal.
_ M’has enganyat!
_ Només t’he ofert si volies deixar la teva vida de luxúria o no. En altres paraules, si et penedies de la teva vida o no. Si t’haguessis penedit, ara estaries al cel.