Sempre són els altres

_ Et ben juro que no entenc com poden haver-hi homes capaços de fer aquestes coses a una dona_ Comenta en Bernat després d’haver escoltat la notícia a la ràdio_ Tindrien que matar a aquest tipus de gent_ Unes sirenes de la policia s’aproximen pel carrer_ Com m’agradaria que aquests cotxes anessin ara mateix a detenir aquest cabró. Segurament és la persona de qui menys sospitem. Pot ser un veí, un amic, ... Vivim en un món tan hipòcrita!_ Diu mentre mira a la noia que té al davant_ I si fos una assassina?_ La mira directament als ulls només un moment_ No em miris així! Segur que alguna ho ha fet!
Just en aquell moment, la policia esbotza la porta. La noia està sobre la taula del menjador, esbudellada, amb el braços caiguts als costats i els ulls i la boca oberts. Ell es troba dempeus, ple de sang, amb un cúter en una mà, i el pàncreas de la noia a l’altre.
_ Però, què hi feu vosaltres aquí? Tindríeu que estar buscant l’assassí de dones!