He tornat a fer-ho...

He tornat a fer-ho. Sí, ja ho sé, no ho hauria d'haver fet... però no he sigut lo suficientment forta com per aturar la meva necessitat.
Sé que t'he fallat i que ara ets amb mi acariciant-me per consolar-me, no et veig però et noto...els pèls dels braços se'm mouen lleument i sé que ets tu, que m'agafes per fer-me saber que ets aquí i que m'has vist fer-ho.
Perdona'm, no volia caure-hi de nou, però tot això m'està gros, tinc quinze anys i porto una vida massa dura i amb massa solitud. Perdona'm per no saber controlar-me i repetir aquell disbarat, em va costar moltíssim deixar-ho, tu ho saps.
Vaig fer-ho per ell... i ara, què? ell està ficat dins aquest món, em deia que ho deixàs que això em mataria i ara és ell qui s'està matant. Per què hauria de lluitar jo contra aquest desig si ell no ho fa?
Jo també ho necessito, no soporto sentir-me així... Tu saps com em sento, ho saps perquè tu també ho vas viure, veig com la gent em mira i sent oi per el que veu, veig com la gent es compadeix de jo fins que explota i surt a la llum que m'odien per com sóc...No puc més padrina! No puc!
Saps lo pitjor de tot? m'he sentit genial després de fer-ho, he tornat a notar aquella sensació de benestar, m'he vist bé davant el mirall i feia mesos que no ho aconseguia...però sé que no està bé, i que me n'he de sortir de nou...però com? no tenc forçes per res, només tenc ganes de dormir...dormir i no despertar.