He passat mala nit

No he descansat gaire. He tingut un dormir intranquil i ple de mal sons. Em perseguia un ens ambigu, vestit amb una capa escarlata, tan elegant com inquietant, amb un aire dominant i un llibrot a la mà. Malgrat el meu esforç per defugir-lo, era com si dugués un llast aferrat a cada peu que amb prou feines em deixava avançar.

Aquella entitat contorbadora se m'anava acostant i ja la tenia gairebé al damunt, quan m'he girat i he vist com per la capa entreoberta a l'alçada del pit, se li escapava una mamella. Era siliconada i gelatinosa, coronada per un purpuri mugró punxegut i acompanyada d'una creu amb grossos robís que es gronxava d'una cadena d'or.

Me girat per continuar fugint, però m'he mig entrebancat i m'ha atrapat i agafat pel braç. Tenia una mà alhora forta i tova, com un grilló de ferro embolicat amb cotó fluix. Els pulmons em cremaven i tenia el cor a punt d'esclatar-me al pit, quan he pogut veure com, ja amb la capa ben oberta, per dessota d'un vell púbic morat i per entre les cuixes enfundades en mitges de malla, li sorgia un immens salpasser.

El llibre li ha caigut al terra enfangat i el vent a anat passant les pàgines, quan amb una veu fosca, com vinguda d'ignotes fondàries, ha començat a declamar: "Postatem obscuri lateris nescitis, abyssus abyssum invocat, draco dormiens nunquam titillandus..."

Quan he notat que em recolzava al darrera allò ferm i roent, he volgut deixar anar un crit, però l'ens me l'ha ofegat tapant-me la boca amb l'altre mà, amb olor d'encens i refulgir porpra. I he sentit el seu alè calent quan em deia a cau d'orella: "volenti non fit iniuria!".

Ha sigut aleshores quan m'he despertat, suat i ple d'angúnia, i m'he aixecat per anar al lavabo. El cor encara m'anava a cent vuitanta pulsacions, mentre intentava, en va, vinclar-me el membre i apuntar-lo a la tassa...