Autocastració anímica

Fantastic el relat: curt i cinic, trist alhora, pero gens barroc; al contrari! Molt original i ben treballat. Felicitats!!

una abraçada,

m

després d'haver-me llegit el teu comentari a Caputxeta caputxeta.

després que diguessis "esquerre de l'eixample" (jo hi visc, de tan en tan, quan em pica)



en fi, no sé si t'havia comentat mai.. però.. hmm.. això no treu que no t'anés llegint.
no sé si t'hi has fixat, et tinc com a preferits, i per alguna cosa serà, dic jo (i si ho dic jo, ja que ho he posat jo.. un mínim de sentit tindrà, dic jo)(i si ho dic jo.. és perquè no puc fer servir la boca dels altres, dic jo)(i si ho dic jo i no els altres.. és perquè no tothom ha de dir les mateixes coses, dic jo)(i si ho dic jo, i tots diguem coses diferents... és mentida, perquè a vegades trobo poemes i relats que tenen moltes similituds poetico-romàntiques, dic jo)(i si ho dic jo, que tenen similituds.. a la resta del món li és absolutament igual, però a mi em mola trobar gent que fa nyicri relats i que té a la biografia una mosca xupant d'un tros de paper -o potser és un terrós de sucre, que tindria més lògica-, dic jo)



un tros de carn crua,

Tiamat

després de llegir-te al fòrum m'han pegat ganes de veure la teva "producció" lo primer que he llegit no m'ha decebut gens, continuaré ..

Una aferrada

Conxa

ja t'he dit que m'he quedat amb ganes de llegir-te i aquest relatet em sembla genial: curt, concís, àcid i ben escrit. Utilitzes trets físics per descriure un estat anímic. Genial.

Glòria