GERMANES DE SANG (temàtica: Gelosia)

Anaven juntes a estudiar amb metro i se la quedava mirant com si fos un animal esguerrat o com si li fes pena. Leyla i Jenny eren cosines i de petites compartien jocs i entremaliadures. Es portaven tan bé, que hom diria que eren ànimes bessones. Quan cresqueren, Jenny, la petita, començà a tenir gelosia de la gran, i no perquè Leyla fos millor, sinó pel fet que havia nascut abans, per la qual cosa Jenny creia que els grans gaudien de més privilegis que els menors.
Escolliren la mateixa carrera universitària, encara que cursaren les assignatures en aules diferents. Tanmateix, durant el temps de cortesia que concedien entre classes es trobaven i xerraven o anaven plegades al bar a prendre un cafè.
Quan Leyla conegué un noi i se n'enamorà, Jenny la mirava malament, amb odi, rancúnia i alhora amb llàstima. El noi era un sobrevingut, un poca pena que sovint anava vestit amb roba dels germans o amb donacions que els feien els veïns del barri. El jove es guanyava la vida treballant els caps de setmana en una casa de plàstics on fabricaven tapes de cintes de vídeo. Durant la resta de dies, estudiava Arquitectura i Disseny, gràcies a les beques per família nombrosa.
Poc després, quan Jenny conegué el que seria el seu marit, el malaguanyat marit que no pocs disgustos li procuraria, visitador mèdic, feina amb la qual treia una bona mesada, l'actitud envers Leyla canvià, tot i que la continuà mirant descaradament, però amb supèrbia. Jenny havia aconseguit un bon partit, tenia la vida assegurada econòmicament. A més a més, acabà la carrera, al contrari que Leyla, fet que li permeté d'accedir a un bon lloc de treball. A pesar que tot allò li suposés més d'un daltabaix, per a ella Leyla seria per sempre més la dissortada.