Fum i alè

Du una geca sobre el pijama, el coll aixecat, una mà a la butxaca i amb l’altra, tremolosa, aguanta la cigarreta que acaba d’encendre. S’aboca a la barana del balcó i tanca els ulls: fa un fred sec que es pot olorar. Xucla la primera pipada del dia, enlaira el cap i treu el fum, allarga l’exhalació, n'exagera el gest, i l’alè persegueix la cua de fum. L’olor de cafè el desemboira i se n’adona que aquella hora del matí la mestressa que el va rebre ahir al vespre ja feineja a l’hort omplint una cistella. De fons, escolta la remor d’un tractor. Es troba en pau i no hi ha cap motiu, es tracta més bé d’una predisposició, d’un estat d’ànim.

Està de bon humor i de camí a la plaça del poble ha deixat anar tres bons dies, tants com persones amb qui s’ha creuat, mostrant amb el somriure la llicència de foraster. En arribar a la plaça, tot i la fresca, tria una de les taules de fora, demana una cervesa i passa l'estona fent els mots encreuats del diari d'ahir. Sempre s'enduu un diari als bars, un entreteniment que utilitza per fer o fer veure que fa alguna cosa. De dins el bar li arriba l’olor de terra esquitxat de vi de bóta. Acompanya tant bé aquell moment de ressol que sembla gairebé imprescindible. Es deixa aconsellar pels avis de la taula veïna i decideix anar a dinar a la fonda. Jove, faci'm cas, més d'un segle de viatgers no poden estar equivocats -diu un d'ells alhora que escapça les cartes-. Un bon eslògan, si mai arriba a l'agència de publicitat on treballa alguna casa rural demanant una campanya. Ara li ve al cap aquella de tan reeixida adreçada al gremi de maquetistes: "La felicitat es troba a les petites coses".

Allarga el dinar amb copes i conversa amable amb els propietaris, s'acomiada i enfila els camins estrets i costeruts fins arribar al turó on està l'església. Seu a un banc sota unes moreres. Una navalla adolescent ha escrit a la fusta ja malmesa pel temps: "T'estimo, Z". També el temps ha malmès l'amor, Z? En la pregunta, hi reconeix els vapors de l'alcohol que ha pres. Un fanal pampallugueja i il•lumina intermitentment unes pedres cobertes de molsa al peu del campanar. Troba aquell pensament que va robar a un poeta: "Márchese a algún lugar del que nunca nadie haya querido regresar". El publicista hi veu una nova campanya per a destins turístics, però l'home pensa si podrà viure en aquest poble que avui ha començat a descobrir, si mai voldrà tornar-se'n. Està fugint, però fuig d'ell mateix, i en aquest viatge, junt amb la maleta i els records, ell també ha vingut. Fa fred, s'aixeca el coll de la geca, barreja fum i alè, i se'n torna cap a casa.