Terra de perdedors

Un relat de: Oke

Retrat de la Tia Pepa


A la tia Pepa se la coneixia millor pel que no tenia i pel que no deia, però la resta de la família no estava avesada a la subtilesa dels seus “nos”. No la sabien mirar; aquella austeritat els feia por, però jo em sentia còmode a prop del seu món de mancances i silencis, convençut, ja aleshores, que quan la majoria pren una determinació, probablement és equivocada. Alguns anys enrere, la tia Pepa em va ensenyar a saber guanyar; o a saber perdre, que és gairebé el mateix. Els pares em deixaven moltes tardes a ca seva i, asseguts un davant de l’altre, ens tiràvem un cabdell de llana. Es tractava que no caigués a terra. Jo deuria tenir quatre o cinc anys i encara era maldestre amb les mans. La tia em llançava aquella improvisada pilota amb suavitat, lleugerament bombada, per tal que em fos més fàcil atrapar-la. Després jo l’hi tornava, i ella, de tant en tant, deia “ui!” mentre fingia que li relliscava.

Quan vaig a veure-la, em poso algun dels jerseis que m’ha fet. Sec davant la cadira de rodes on s’està, li llanço el cabdell. Sempre passa entre els seus braços, rebota a la falda i cau a terra. M’aixeco i el deixo a les seves mans nuoses, unes mans que han fet de tot menys la manicura. Em torna la bola de llana, se m’escapa i rodola fins als seus peus quiets. Així passem la tarda, perdent tots dos, o guanyant, que és gairebé el mateix. La gent diu que és com si fos morta. No han vist el seu somriure quan dic “ui!” i el cabdell roda avall, sobre el sòl dels perdedors.

Comentaris

  • Molt tendre[Ofensiu]
    katya | 02-12-2013

    Aquesta connexió especial que hi ha amb certes persones...
    no passa amb tothom.

  • Re: Ui![Ofensiu]
    Oke | 10-12-2012

    Missatger, mercès per llegir-me i encara trobar temps per dir-me coses. Molt bona la cita d'en Tolstoi. Una abraçada!

  • missatger | 08-12-2012 | Valoració: 10

    Quin relat tan bonic. Saber perdre i regalar un somriure val molt més que res material. Fins aviat!

  • Més agraïment[Ofensiu]
    Oke | 06-12-2012

    Salut, Averrois. Mercès per les teves paraules. Encoratgen. Seguim!

  • Un relat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 03-12-2012 | Valoració: 10

    ...tendre, suau, colpidor. Tothom som perdedors o guanyadors un cop o altre. El que importa és saber-ho fer sabent que ho fas. Benvingut/uda a relats.
    Una abraçada.

  • Agraïment[Ofensiu]
    Oke | 03-12-2012

    Ets molt amable, Allan Lee. De moment una mica aclaparat per les dimensions i l'activitat en aquest aparador. Poc a poc espero aclimatar-me. I sí, l'èxit és inquietant. Ensopeguem. Salut!

  • Perdedors[Ofensiu]
    allan lee | 03-12-2012

    una altra inútil paraula per designar aquells que no recorren el camí establert. He gaudit molt de la lectura d'aquest relat petit, de gran bellesa, amb un rerefons inquietant. Sigues molt benvingut/da a RC, m'ha agradat llegir-te.

    a

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Oke

Oke

12 Relats

63 Comentaris

12427 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Als que mai deixen que un èxit de merda empastifi tota una vida de perdedor, als que saben compartir el silenci, als que marxen sense acomiadar-se, als que miren a terra en vaga permanent de mirades contra els submisos de cara alta, als que han après a plorar sense molestar, als que viuen d’instants, sense obligacions, sense deures, sense promeses, sense lligams, sense per sempres. Als que no distingeixen la realitat, als que s’atreveixen a ser lliures, als mal educats, als ionquis que fugen de vides que no valen la pena ser viscudes, als que caminen sols malgrat estar acompanyats perquè mai farien complir una norma tot i tenir les seves. Als que escupen sense mirar primer, als que saben que té molt més sentit enamorar-se per compassió que per atzar. Als que saben que l’alegria és nècia i han oblidat fins i tot riure per cortesia. Als inhàbils socials. A tots els punkis morts.

ps: a estones també escric amb Trossos de vidre