FRONTERES

Ulls blancs…
negre obscur.

La llum de la ràdio electrònica,
il·luminant les sabatilles d'espart,
el peu de la tauleta de nit.

S'oloren els implacables llençols,
jo damunt d'ells.

La cambra respira....
Tot és fosc.

Les dos de la matinada?
Dos quarts de cinc?
...Tan és...

Des d'aquí,
El meu llit,
Puc dibuixar el món.
Trist, lleig, rutinari com jo.

Des d'aquí,
En la meva por,
Puc fer parlar i callar
Tanta i tanta gent...

Només puc somiar
I somiar que somio...

Vivint...
Cosint cadenes
De coberdies i silencis

Somiant...
Desfilant peces
Doctrines incoherents.

Voler ser lliure
restant impassible
davant dels fets.

Voler travessar
fronteres
Amagant-se de la por.

Des d'aquí,
La meva habitació
No puc canviar el món...

A fóra...
Un infant plora
gotes de sang.
I cauen els anys
Sobre milers i milers
Rostres sense sostre
Vides sense ser vistes.
Racons de dolor.
Oasis d'habitacions...

I jo dins una d'elles
Com un monarca desagraït
Com un covard enrabiat.

Oh! Llum del sol...
Dóna'm la força que faci
No més mirar-me el melic
No tancar-me mai més en mi.

Lluitar pel món
Abandonar neguits
Trencar estrats
Sortir d'aquí.

...Frontera de l'oblit...