Cercador
Frenesí de besos
Un relat de: Rafaelmolero- Compartir:
Mentre em parlaves i jo et mirava,
es va detindre el temps em mi
un instant:
L’amor em cridava i jo t’obeïa.
Mentre em remorejaves i jo
t’amava,
s’alçaren els sentimients
va manar la teua veu
el cel es va fer visible en els teus ulls
i jo vaig pronunciar el voler
en els teus llavis.
Va ser una mirada
un frenesí de besos,
una luxúria de sentiments.
Va ser un instant sense fi,
sense temps per a somniar.
I aleshores despertem
i seguim amant-nos.
es va detindre el temps em mi
un instant:
L’amor em cridava i jo t’obeïa.
Mentre em remorejaves i jo
t’amava,
s’alçaren els sentimients
va manar la teua veu
el cel es va fer visible en els teus ulls
i jo vaig pronunciar el voler
en els teus llavis.
Va ser una mirada
un frenesí de besos,
una luxúria de sentiments.
Va ser un instant sense fi,
sense temps per a somniar.
I aleshores despertem
i seguim amant-nos.
Comentaris
-
Molt intens[Ofensiu]Mena Guiga | 16-12-2012
Un poema que arriba amb dolcesa i amb dolcesa se'n va.
I per qui l'ha escrit...espero que li tornarà!
Mena -
Delicat erotisme[Ofensiu]Núria Niubó | 16-12-2012 | Valoració: 10
Els poemes d’amor, quan surten del cor, són com aquest, un frenesí de sentiments que provoquen sospirs .
Dolç i melòdic, amb un fi erotisme. Encantada de llegir-te!
Una abraçada
Núria
l´Autor
164 Relats
178 Comentaris
89964 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitatVaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.