PERDRE'T O NO PERDRE'T

Un relat de: Rafaelmolero

PEDRE’T O NO PEDRE’T
La nostra història va ser un desastre,
fins i tot des de l’ inici;
tu no volies estimar-me,
et vas resistir a fer-lo
i així és impossible,
per més que jo faça l’esforç.
Ningú ho ha fet com jo,
i encara que tu volies negar-ho;
i em dius que va haver un altre,
hui em permet dubtar-ho.
Jo mateix vaig parar aquest amor...
perquè m’ està per matar;
ja més no et puc donar,
perquè no resisteixes més.
Tot ho vaig fer, tot et vaig regalar
i encara vaig a continuar;
per sempre et vaig a amar
i encara moriré per tu.
Sols pararé de veure’t,
dany per dany és el mateix.
Si no et veig en moriria,
i mirant-te tant de mal em faig,
que sols és sofriment,
no em dóna gust tenir-te.
Perdre’t o no perdre’t,
és igual, la mateixa sort.
Per això és curt a açò,
per això és que m’ allunye
i no cregues que et deixe,
si tu m’amares un poc...
jo posaria tota la resta.

14 d' octubre de 2014
Rafael Molero Cruz


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

89752 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.