Cercador
NO EM COSTEN ELS MEUS VERSOS
Un relat de: Rafaelmolero- Compartir:
NO EM COSTEN ELS MEUS VERSOS
No em costa res pensar que ja és tard...
No em costa res dir que no m’escoltes.
No em costa res alçar els ulls cel obert
i compadir-me i fer-me el neci.
Puc progressar si aprenc a humiliar-me.
Puc cridar tan com vulga
amb els que em clamoregen.
Puc tenir càrrecs públic i envellir.
Puc creure en Déu i repassar els diaris.
Davant de la porta de ma casa,
però, comença el món i els encreuaments,
hi ha gent que mor de fam o de tristesa.
Tu, que t’alegres sovint
que els meus versos són per a alegrar-te la vida,
donar-te part de la meua existència,
vull viure’ls i sentir-te satisfeta.
29 d’abril de 2014
Rafael Molero Cruz
No em costa res pensar que ja és tard...
No em costa res dir que no m’escoltes.
No em costa res alçar els ulls cel obert
i compadir-me i fer-me el neci.
Puc progressar si aprenc a humiliar-me.
Puc cridar tan com vulga
amb els que em clamoregen.
Puc tenir càrrecs públic i envellir.
Puc creure en Déu i repassar els diaris.
Davant de la porta de ma casa,
però, comença el món i els encreuaments,
hi ha gent que mor de fam o de tristesa.
Tu, que t’alegres sovint
que els meus versos són per a alegrar-te la vida,
donar-te part de la meua existència,
vull viure’ls i sentir-te satisfeta.
29 d’abril de 2014
Rafael Molero Cruz
l´Autor
164 Relats
178 Comentaris
89775 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitatVaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.