MÚSICA DOLÇA

Un relat de: Rafaelmolero
MÚSICA DOLÇA
De l’aigua sentia la música dolça...
i de les altures la música de Beethoven,
però el teu nom, Senyor, entre les voltes
desfullant bondat pels faristols.
Tu fe s’arrima a cada cató e una exhalació,
i el meu esperit s’adoba del teu credo
més musical que un riu fluvial...
on es nodreix el meu íntim dolor.
El meu batec s’adorna interiorment.
La llum dels retaules m’habita
com a música distingida.
La pèndola de la sagrada Eucaristia
que em servisca d’aliment,
sobre la blancor puríssima de l’aire,
que s’ identifiqui en el candor de l’assutzena.
Sentint com canten els àngels
i els arcàngels, sense pausa
dibuixen les notes en l’altar enamorat
de tot l’ amor de Déu.
En la glòria sonen notes altíssimes
i una pluja de lliris mansament
en regnen entre les meues mans,
mentre sonen campanes
més fortes que l’amor..
que jo els puga tindre, dins del cor.

14 de octubre de 2014
Rafael Molero Cruz

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

89736 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.