Dual (Èxit/Fracàs)

Un relat de: Fabià Rigau Espill

Mou el joistic de manera frenètica. La seva cara reflecteix una barreja de determinació i patiment que van més enllà de la sala de jocs del carrer _________.
Gira cap a l'esquerra buscant una pastilla de color rosa al terra. Cada passa que dóna es converteix en una fiblada dolorosa a un turmell. Se li acaben les forces.
Prem el botó vermell diverses vegades mentre de forma simultània estira el coll apropant-se cada cop més a la pantalla. La tensió l'acapara cada cop més fins que nota una lleugera punxada a la cama dreta. Fa petar els llavis mentre es concentra en un punt determinat: un pacman de color groc brillant.

L'ha trobat. Se l'empassa de cop mentre es gira per enfrontar-se als seus perseguidors. En vénen tres els quals no tenen ni temps de veure què passa. Ara se sent fort.
De cop i volta sent com una injecció d'energia li envaeix tot el cos, com si s'hagués adonat que encara li queda el dipòsit de reserva per cremar. Ara el canell li crema de vitalitat i torna a sentir-se superior.
Els busca sense parar perquè sap que el temps compta...i molt. Conscient del seu dualisme caçador/presa s'afanya en la recerca com si li anés la vida.

El pacman es troba aturat en un carreró sense sortida. Un fantasma de color vermell fluorescent i un altre de verd fosc se li acosten ràpidament. Només li resta una opció: confiar en què la immunitat li duri prou com per sortir-se'n. Mou el joistic cap a la dreta llançant-se directament a sobre del fantasma verd.

El bloqueig es fa evident quan se li acosten dos perseguidors, un per banda. En aquests moments només li queda una sortida digna: morir matant.

GAME OVER

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: