Revisió

Un relat de: Fabià Rigau Espill

A l'Agustí li ha arribat un avís de la Direcció General de Trànsit, informant-lo de la caducitat del seu carnet de conduir. Com que és previsor (encara queden uns tres mesos perquè li caduqui de forma oficial) demana un matí de permís a la feina per poder fer el tràmit de la revisió mèdica.
L'Agustí ja es troba a punt per a passar la prova mèdica a la seva mútua de confiança. No li cobraran res, tant sols la taxa de gestió. Una dona de mitjana edat, l'atén amb un somriure forçat per les hores d'atenció al públic.
-Primer de tot m'hauràs de portar fotocòpia del DNI, del carnet de conduir i quatre fotos.
-Sí, ja m'ho vau dir per telèfon - Es posa la mà a la butxaca i en va traient els diversos documents.
-Molt bé... - La dona es mira les fotos de carnet i les compara amb la cara de l'Agustí.
-Ets tu aquest?
-Sí. És que m'estic deixant barba.
La dona torna a somriure i seguidament desvia la mirada cap als papers que té a la taula, hi enganxa les fotos i li demana que signi al costat d'on ha marcat una creu amb el seu bolígraf.
-Perfecte. Ja podràs passar al fons del passadís, la segona porta a mà dreta, eh?
Fa uns cinc minuts que s'espera al davant d'una porta d'on se suposa que en sortirà un professional mèdic. Com que ja no recorda de què va això de les revisions, passa l'estona imaginant quines proves li faran i què li preguntaran. Al cap d'uns minuts s'obre la porta i en surt un home, d'uns quaranta anys, amb bata blanca.
-Agustí?
-Jo mateix.
-Ja pots passar.
Entra a la consulta i s'asseu a una cadira d'un color vermell llampant. El doctor li pregunta les dades personals i seguidament entona una frase interrogativa:
-Fumes?
-No.
-Beus?
-Ocasionalment.
-Malalties greus?
-No.
-Portes ulleres?
-Sí.
-Molt bé, té aquest paper i ja pots anar al despatx del costat.
No se'n sap avenir. Però sortint de la consulta i abans que pugui reflexionar sobre la visita llampec, una dona l'agafa pel braç i el dirigeix cap a dins d'una habitació. Al fons, una pantalla d'ordinador amb dos joistics l'espera.
-Seu allà.
-...
-Escolta'm bé perquè no t'ho diré dues vegades.
La dona, malhumorada, li explica en què consisteix la prova. Sembla ser que té a veure amb la coordinació mental i motora.
Comença a fer anar els dos joistics a l'hora, intentant que el cotxe (que hi al monitor) en miniatura no surti del camí. No se n'ensurt massa bé i cada dos per tres el vehicle surt de la carretera, provocant que la màquina deixi anar uns xiulets que sobrepassen el llindar de la tolerància humana. Potser la prova d'oïda va inclosa amb la que està desenvolupant.
Un xiulet més eixordador que la resta indica el final de la prova. La dona amb cara de mala llet, que ha estat fumant al costat de l'Agustí mentre aquest patia per no descarrilar el cotxe, se'l mira amb sorna, llença la cigarreta al terra i l'aixafa refregant-la amb el seu esclop d'infermera. Tot seguit apunta en un paper una creu i l'hi dona.
-Apte. Passa a l'habitació del costat, t'hi espera l'oculista.
L'Agustí es troba sol esperant l'arribada de l'oculista. Ha agafat un exemplar de la revista de la mútua mentre espera. Troba un article interessant sobre els avanços de la cirurgia oftalmològica i no pot evitar d'endinsar-s'hi a fons.
Tap. Tap. Tap.
Sent unes passes que s'acosten, molt a poc a poc, cap al lloc on s'espera. Ell no aixeca el cap volent acabar de llegir les últimes línies de l'article però, de cop i volta, sent una respiració lenta i feixuga al clatell. Es gira.
Un home d'edat avançada l'observa detingudament sense dir res. Es miren mútuament. L'Agustí decideix trencar el gel:
-És l'oculista?
-Eh...sí, sí. Perdoni però és que estic una mica lent de reflexos avui.
El convida a seure en una butaca. Aquesta està encarada a un panell amb files de lletres, que consecutivament es van fent més petites.
-Tapi's l'ull dret amb la mà i digui'm les lletres que veu a l'última fila.
-A, M, L, D, K
-Molt bé, ara tapi's l'esquerre i llegeixi'm aquests números.
-No els veig massa bé. 6, eh... 4?
-Val, molt bé. I aquests?
-Ara sí que no en veig cap.
-Mmmm... d'acord.
L'oculista va a la seva taula i signa un document.
-Tingui. Ja ho tindrem fet doncs.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer