(In)Seguretat

Un relat de: Fabià Rigau Espill

S'obre la porta de l'ascensor al tercer pis de l'edifici Bulets i en surt una figura espantadissa que camina amb pas lleuger cap al fons del passadís. De la butxaca dels pantalons treu un manyoc de claus que mou nerviosament tot buscant la que obre la porta. Al cap de pocs segons respira alleujat quan reconeix la clau. Obre la porta i seguidament la tanca al seu darrera abans que pugui entrar un bri d'aire.
L'han seguit fins al mateix portal d'entrada a l'edifici. Això és el que pensa... o potser només és la seva imaginació?
Sense fer massa soroll decideix obrir la porta del balcó lentament i sortir caminant de quatre grapes. A fora ja fa estona que és fosc i només la tènue llum d'un dels fanals d'entrada al carrer l'omple d'una certa visibilitat. Allarga el coll a poc a poc fins que veu l'asfalt. No es veu res. Com que la seva visibilitat des d'aquí no és completa opta per posar-se dret i observar descaradament tot l'ample de carrer. Res.
No pot dormir. Ja fa estona que dóna voltes al llit sense més resultat que el de desenganxar els llençols del matalàs. Haurà de guanyar l'insomni baixant a baix. Al portal.
La porta de l'ascensor es torna a obrir, ara a la planta baixa de l'edifici Bulets. Pitja l'interruptor de la llum i camina a poc a poc observant fixament més enllà de la porta d'entrada buscant algun senyal sospitós. S'hi apropa fins a obrir-la. Surt a fora i mira a a banda i banda del carrer. Ja pot tornar, no hi ha ni una ànima.
Aquesta vegada, quan tanca la porta de casa seva passa la balda i fica la clau al pany. Creu que haurà de deixar d'obsessionar-se amb el fet que puguin entrar a robar a casa seva. Fa un badall mentre avança arrossegant els peus cap al dormitori. Es fica el llit i just abans de donar l'esquena a la porta d'entrada de l'habitació li sembla veure una ombra que passa, pràcticament sense fer soroll.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: