Joan Clos és Carlinhos Brown

Un relat de: Fabià Rigau Espill

Vaig ser un dels milers de persones que es van aplegar al Passeig de Gràcia per assistir al carnaval de Carlinhos Brown a Barcelona. El motiu de l'aconteixement, celebrar l'inici del Fòrum de les Cultures (2004). El meu motiu personal era més aviat perquè sentia curiositat per aquest músic percussionista a l'ombra del grup musical Tribalistas.
Un cop al mig de la gran rua i sense tenir temps d'aturar-me ni un sol moment per descansar, el vaig veure. Era a dalt d'una de les carrosses que transportaven als músics: Joan Clos!
Per un moment vaig pensar que Carlinhos havia donat el protagonisme a Clos per explaiar-se de valent movent l'esquelet i deixar-nos a tots amb cara de tòtil mirant les seves pallassades.
Més tard i tancant la rua, vaig acabar veient el sr. Brown amb els seus timbals anant amunt i avall de la carrossa intentant encendre més l'ambient ja per ell mateix caldejat des de l'inici.
Al cap d'unes tres hores, extasiat i extenuat, vaig decidir enfilar el camí cap a casa. Un cop al sofà i havent passat per una gratificant dutxa, vaig agafar el comandament disposat a veure si les càmeres de la tele m'havien agafat per casualitat, intentant imitar els moviments (de manera infructuosa) de les ballarines brasileres. No m'hi vaig veure pas, però en canvi vaig notar que hi havia alguna cosa que m'havia passat per alt durant la festa. Tant Clos com Carlinhos tenien el mateix estil a l'hora de ballar a dalt de la carrossa. És més, en cap moment vaig veure coincidir en un mateix pla en Joan i el sr. Brown. I llavors ho vaig tenir ben clar... Joan Clos era Carlinhos Brown!!
La teoria és la següent: a l'exalcalde sempre li ha anat la marxa, però degut a la seriositat (?) dels càrrecs que ha ocupat fins ara li ha estat impossible de descobrir-se tal com és. Per això s'ha hagut d'inventar una coartada: crear un personatge.
Desaparèixer de l'àmbit català, on se'l coneix més i fer veure que se'n va a fer de ministre (la seva última carta d'una baralla guanyadora) ha estat una jugada mestra, sens dubte.
Tot aquest tinglado quedarà confirmat el dia en què Carlinhos decideixi muntar una rua pel Paseo de la Castellana.
I Aquell dia podré cridar ben alt: Joan Clos és Carlinhos Brown!

Comentaris

  • Sí senyot![Ofensiu]
    Arbequina | 13-09-2006

    Crec que, si no ho ets ja (mai se sap), series un grandíssim articulista, d'aquells distrets, entretinguts, irònics... en fi, divertits. La veritat és que el relat-article m'ha encantat. Al principi temia que fos massa linial, però la veritat és que més o menys per la meitat ha anat agafant un in crescendo fins que al final, que l'he trobat genial, has espetegat allò de podré afirmar...etc.
    Un article rodó.
    A més, aprecio que sigui blanc, com els acudits blancs, que són els millors.

    Una forta abraçada.

    Arbequina.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: