I per què no? (Bogeria)

Un relat de: Fabià Rigau Espill

-Em recordes a un amic meu - Em diu alegrement un company de feina.
-Ah sí? En quin sentit? - Replico.
-La manera de ser, la teva posició equidistant entre les parts implicades. No sé com t'ho fas però sempre quedes bé amb tothom.

He de reconèixer que la meva intenció inicial no era aquesta. Sempre he presumit de tenir posicions ben clares respecte a qualsevol tema a tractar, però això ja fa temps que no és així i em defenso donant una opinió neutra que no encengui els ànims de cap dels bàndols.

L'equilibri m'ha donat estabilitat emocional però m'ha tret notorietat en els llocs públics. En definitiva sóc un ésser humà més a dins d'aquest còctel global. Si vull sortir d'aquest galimaties on estic ficat no puc seguir amb aquesta mentida. L'amabilitat, la prudència o el respecte pel desconegut que tinc al davant i que en el fons m'importa ben poc s'ha d'acabar. Per què no fer una cosa que realment posi de relleu que existeixo? La hipocresia és un mal que, lluny de ser menor, acaba lligant-te de per vida.

I PER QUÈ NO?

Sempre que arribo cansat a casa, m'assec al sofà i em comencen a rondar tot d'idees cridades a trencar la monotonia de la meva vida. De cop, en visualitzo tres que m'atreuen. D'aquestes en selecciono dues i m'ho jugo tot a cara o creu.

Cara: em farà sortir del pis amb l'escopeta de caça i descarregar un parell de cartutxos al primer individu que se'm posi al davant.

Creu: em posaré el pijama i me n'aniré a dormir ja que, com he dit abans, estic cansat. Com podeu observar aquesta opció no contempla cap acte de notorietat. Tant sols deixa la porta oberta a noves idees per demà dissabte, el qual tindré tot el dia per plantejar-me noves alternatives que trenquin amb la mediocritat de la meva vida.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: