Fora de lloc... fins i tot sola

Què em passa? Què és açò? Torna al meu cap aquest sentiment. No puc amb ell... em menja per dins. No em deixa ser jo. O pot ser per fi sóc jo. Ja no sé que faig... jo t'ho donava tot, però... però tu, vas pegar una ullada... sols una ullada. I? No et va agradar? No. Ho has deixat ahí. Sense importar-te res. No t'ha agradat... de debò ho has vist bé? Sí, i tot i això no t'agrada. Doncs... és el meu cor. Segueix sense importar-te... què sóc per a tu? Què sóc per a tots? Un efímer sentiment d'estima... que igual que arriba se'n va. No sabeu com em feu sentir... tanta por. Pànic. Fugiu!! Si no em voleu veure més fugiu... no us necessitaré. Necessite a algú, però si no em voleu fugiu, abans de que us puga arribar a estimar. Aleshores em fareu molt de mal. Tu i tots. Em feu mal. Em deixeu sola, amb les meves llàgrimes, sense importar-vos el que senc, com em senc, per què ho senc... No sóc res. Sols una persona, que siga com siga, vagi com vagi, vaig on vagi... no us importa res. Sols m'utilitzareu per fer-me sentir miserable, per sentir-vos una mica millor. Dintre del vostre egoisme, no hi ha lloc per a mi. Fora de lloc... fins i tot sola.