Festa sorpresa a la RENFE

Un relat de: Nurai

Vull agrair als gestors de la RENFE que, el mateix dia de l'arribada del TGV a Barcelona, ens hagin organitzat una festa als viatgers de rodalies, concretament a la línia 2 de Maçanet a Vilanova i la Geltrú. M'imagino que la majoria dels lectors en sabeu ben poca cosa però dedueixo que era una festa sorpresa. De fet, encara no he entès massa bé el tipus de celebració que us explicaré tot seguit.


Resulta que es tractava de deixar-nos a tots els viatgers (de l'humil tren de rodalies) tancats dins dels vagons durant una horeta aproximadament (suposo que és el que la seva Àrea d'Estudis i Logística de Primera Hora del Matí els ha recomanat com a temps adequat per tal que els clients poguéssim passar-nos-la bé).


Llavors, tot girava al voltant d'un enigma. El maquinista, amb una veu prou agradable, anunciava que a Sant Andreu tot s'havia aturat i que estaríem junts, tots plegats, per un temps indefinit (no us confongueu que no era cap promesa amorosa; o així ho vam pensar els que hi viatjàvem).


I a partir d'aquell moment i, seguint el caire sempre tan innovador de la RENFE, van deixar-nos sense cap fil musical; cadascú havia de deixar sonar els seus mòbils engegats i esperar, sobretot, la trucada del seu cap de la feina (o company en el millor dels casos) per preguntar-li perquè carai feia tard un altre dia i així, de mica en mica i de forma participativa, aniríem suplint la manca de música per amenitzar el ball.


Una horeta després (o una mica més pels que venien de més lluny), un cop acabada la curiosa festa-gimcana i, com sempre, ben satisfets pel tracte rebut, vam baixar del tren formant llargues cues i uns quants es van quedar una estoneta més per demanar un justificant (més que res per allargar un xic la nostra trobada comunitària organitzada, gentilment, a primeríssima hora per la RENFE, concretament entre les 7 i quarts de 9 del matí).


Gràcies RENFE per fer-nos més amena la nostra quotidianitat però un altre dia no cal que sigui una festa-fotre!!!



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: