felicitat

Esperar una felicitat massa gran, és un obstacle per a la felicitat.
Fontenelle


Felicitat

Amb el cos arrufat i els ulls ben tancats,
Vaig sentir el soroll de la cortina
Que vaig fer fa anys
Amb les fulles que havia recollit durant el viatge.

El vent càlid que bufava amb calma,
Feia que les fulles es fragassin delicadament,
Escampant per tota l'habitació una suau olor
A menta i tranquil·litat.

D'ara en endavant, tot és a les meves mans,
No pots trencar el meu moment,
No pots robar-me el cor,
No ets més que un miratge que es trencarà.

Vaig baixar l'escala de fusta vella
I vaig seure'm a l'últim graó,
Vaig sentir les veus, les seves veus,
Del món, del seu esgarrifós món.

Espantada vaig pujar de nou al meu lloc,
Aferrant tires de pell pàl·lides,
Vaig tatuar-me al cos
Vells versos amb tinta negra.

D'ara en endavant, tot és a les meves mans,
No pots trencar el meu moment,
No pots robar-me el cor,
No ets més que un miratge que es trencarà.

Vaig aturar el món, el meu món,
Fent-lo girar al meu ritme,
I estirada al llit vaig veure marxar el fum
Del foc que anava cremant els rellotges.

Vaig tornar a aclucar els ulls,
Assaborint aquell dolç instant,
Que potser no es tornaria a repetir,
Anomenant-lo, felicitat.
AinÖnâ... 29/03/05