Feits veritables succeïts a lo cavaller anomenat Josep Maria

Un relat de: homenot

Los veritables feits ocorreguts en la vida de lo cavaller Josep Maria


E succeí que en lo mes d'august de lo anny MCCCXII, enmig de una canícula com no mai havia patit la Corona, lo cavaller Josep Maria, son menescal Hilari i fra Roger feren estada en la chrestiana vila de Sant Pol de Mar. E era tan magna la xafugor que regnava que cap hómen ni bèstia podia descansar ni la nit ni en lo dia, car lo aire semblava foc i tothom cercava l'ombra. E en l'hostal de la vila he feien parada uns cavaliers e unes donzelles que venien de les fosques e gelades terres de los regnes escandinaus. E aquests forasters, de lo matí fins lo vespre, anaven a la platja de lo poble e se banyàven e descansaven en lo mar. E quan tornàven a l'hostal, aqüestes paraules dix a los altres estadants:
-Hauríeu d'anar fins a la platja, puix el calor és en gran mesura finat per lo aigua de lo Mare Nostrum e los jorns se fan més planers e agradossos.
E lo cavaller Josep Maria cregué que aixó era una molt bona pensada e dix a son companhs que ells també anirien a la platja lo jorn següent. E fra Roger mostrà les seves reserves respecte aço, puix creia que los cossos nus podien ferir la moralitat chrestiana. Mes, per tal de convencer-lo, aqüests mots li dix lo cavaller Josep Maria:
-Car e estimat amich Roger, no te capfiquis pas, puix lo cos també és obra creada per Déu Nostre Senhior, e per tant, no hi ha cap malícia ni vergonya ni en lo cos de l'hómen ni en lo cos de la dona.
E amb estes paraules restà convençut fra Roger. E l'endemà en lo matí, quan se preparaven per anar a la platja, lo hostaler aço los dix:
-Gentils e respectats senhiors, voldria humilment demanar-vos que deixessiu venir amb vos la meva germana Elisenda, puix ella tota sola no voldria anar a gaudir de lo mar, puix podria patir l'atac de los pirates sarraïns que a vegades naveguen per la nostra costa. E així que vos, noble cavaller, diguereu que no havia pecat en la nuesa de lo cos humà, la meva germana també podria llevar-se la roba e refrescar-se. E cert és que un cos molt bell e formós, e fins e tot, gosaria dir-vos que uns pits que semblen cocos.
E així fou que anàren tots quatre vers la platja, e un com allí, se llevaren los vestits e les malles per a capbussar-se en lo mar. E quan lo cavaller Josep Maria contempla la virtousa nuesa de la donzella Elisenda, aço dix a son amichs:
-Certament, esta noia té los pits com a cocos, més no pas por lo tamany, sinó por lo peluts que són.
E lo senescal Hilari e fra Roger restaren meravellats e embaladits per la docta e magna sapienta de lo cavaller anomenat Josep Maria.

Comentaris

  • Ha ha ha!!! Molt bé, home!!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 14-10-2006 | Valoració: 9

    Pel que sembla, és un bon relat humorístic.

    Quines tetes les d'aquesta noia!!! Salut!!!

  • ha valgut..[Ofensiu]
    Tiamat | 12-02-2006

    .. la pena l'espera per un nou relat teu.....


    pobra elisenda!!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: