L'eternitat de la saviesa. Les meves trobades amb l'imam Hameni

Un relat de: homenot

Recordo amb certa nostàlgia totes les tardes que vaig passar escoltant i conversant amb l'imam Hameni, un dels savis més respectats i estimats en el món islàmic. Les seves paraules estaven embolcallades d'una serenor i una pau tan grans que eren com una font d'aigua fresca enmig del desert. L'imam Hameni no només era una autoritat en la interpretació de la llei islàmica, sinó que, a més, havia estat dos anys consecutius (1981-1982) campió absolut de claqué a l'Aràbia Saudita i havia estat situat com un dels vint homes més elegants del món segons la revista Cosmopolitan (edició iraniana, setembre 1985).
Coneixedor de les meves inquietuds existencials, l'imam Hameni mostrava sempre molt d'interès en parlar de qualsevol qüestió que em poses neguitós. Així, una de les meves primeres preguntes girava al voltant de la creació del món. L'imam Hameni, després d'un breu silenci, em constestà :
-Cert és que el Totpoderós va crear el món del no-res. I no només això, sinó que molts dels materials que utilitzà en aquest procés els anà a buscar al Leroy-Merlin. I jo mateix puc donar fe d'aquest fet, ja que Ell se m'aparegué en somnis i m'ensenyà els tiquets de compra.
Un parell de dies després, la nostra conversa versà sobre els preceptes de la llei islàmica. Vaig preguntar-li perquè els musulmans no podien menjar carn de porc, i l'imam Hameni em mostrà la seva estranyesa:
-Com que no podem menjar porc? On ho diu això?
Li vaig respondre que em semblava que estava tipificat en l'Alcorà, i ell em va respondre:
-L'Alcorà? Si vols que et sigui franc, no me l'he llegit mai sencer el Llibre. No he pogut passar de les primeres pàgines, i això que ho he provat diverses vegades, però que si un dia venen a mirar el comptador del gas, que si l'altre la dona vol que l'acompanyis al súper, que si un altre dia fan la selecció per la tele, res, ho vaig deixant... però, bé, crec que s'ha fet una interpretació errònia de la Llei, estic convençut que el què el Profeta, lloat sigui per sempre, volia dir que era impossible poder menjar carn de porc a partir de la una de la matinada, ja que la majoria de restaurants tenen la cuina tancada, sobretot si és temporada baixa.
Després d'aquests mots, ens vàrem quedar una estona en silenci. Passats uns deu minuts, l'imam Hameni em va preguntar si m'agradaria veure la seva col·lecció de discos de Supertramp.
Una altra tarda, mentre preníem cafè asseguts a l'eixida de casa seva, li vaig preguntar sobre l'ésser humà. L'imam Hameni, com a bon aristotèlic, em respongué:
-Estimat, tots els homes són iguals, excepte els mexicans, que tenen uns bigotis molt grossos, i els irlandesos, que són molt baixets.
Com a veritable home savi, a l'imam Hameni li agradava molt parlar amb paràboles i amb metàfores. I, així, m'explicà una divertida anècdota que li succeí l'any 1984, quan vivia a Teheran:
-Un dia, mentre estava assegut a l'entrada de casa meva, se m'acostà el meu estimat veí Hassan i em preguntà si sabia quina sortida d'autopista hauria d'agafar per anar a la ciutat de Kerman, al sud-est del país. Jo li vaig respondre que a l'igual que les llavors arrelen en terra fèrtil i els tomàquets són vermells, també els camins són fills de la terra. Cinc anys després, varen trobar l'esquelet del pobre Hassan i el seu cotxe enmig del desert d'Oman!
Tots dos esclatarem en rialles davant d'aquesta graciosa i humana anècdota. Després de mitja hora de no poder parar de riure, continuarem bevent cafè i observant els estels.

Comentaris

  • Magnífic[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-02-2008 | Valoració: 10

    Relat magnífic que m'ha fet un tip de riure, has sigut molt valent, i molt intel·ligent en fer el relat i el tema, pocs s'hagueren atrevit a parlar de les religions d'aquesta manera tan esbojarradament joiosa. Molt bo.
    Una forta abraçada de Vicent.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: