E açó dix lo cavaller anomenat Josep Maria

E ací fou que lo cavaller anomenat Josep Maria e son companys arribaren a la chrestiana vila de Sallent. E en esta vila vivia lo conegut e erudit inventor Agustí, e tots los vilatans deien orgullosos que lo Agustí era lo hómen més savi de tota la Corona.
E aprés de dinar, lo cavaller Josep Maria anà a visitar lo docte Agustí al seu taller, que estava situat en una de les cases que envolten la Plaça Gran. E un cop allí, lo Agustí se va posar molt content de la visita de lo cavaller Josep Maria, e li mostrà tot lo seu estudi e los invents e enginys que havia concebut. E ací, lo Agustí mostrà a lo cavaller els plànols de una màchina per a segar lo blat, e lo projecte de un vaixell que podia navegar per lo fons del mar e, inclús, los esboços per a construir un enginy que permetrés conservar los aliments congelats durant moltes setmanes.
E lo cavaller anomenat Josep Maria quedava bocabadat de los enginys de lo savi Agustí, e aquet li digué açó:
-E aquets dies, estic treballant en una fórmula que permetrà volar a los hómens. Puix he estudiat detalladament l'anatonomia de los ocells durant molts mesos, e m'he adonat que los ocells volen gràcies a la força de les seues ales. Per açó, estic preparant un beuratge que permetrà a los hómens moure los braços a la velocitat de les ales de los ocells.
E un cop dix açó, lo Agustí li ensenyà tot ple de tubs e ampolles on hi barrejava líquids de colors diferents, e que eren escalfats en petits fogonets e treien fums e bombolles. E lo cavaller Josep Maria quedà molt sorprés de lo enginy e la traça de lo Agustí.
E quan lo cavaller tornà a la fonda on sojornaven, explica a son senescal Hilari e a fra Roger totes les meravelles e prodigis que havia vist en lo taller de lo Agustí. E mentre açó los explicava, se sentí una forta e potenta explosió que venia de fora la fonda. E tots sortiren al carrer e veieren que sortia un espés e opac fum negre de lo taller de lo Agustí. E anaren corrent vers allí, e havia molta gentada mirant la fumera e buscant a lo pobre Agustí. E lo taller tenia un gran forat en lo sostre, e havia totxanes, vidres e pergamins esparpellats e escampats per tot Sallent. E passada una estona, trobàren lo Agustí espetegat en lo campanar de l'església. E mentre lo senior rector e altres veïns s'esforçaven en baixar lo neulit Agustí d'allí dalt, lo cavaller anomenat Josep Maria açó dix:
-És ben cert que lo Agustí és un veritable inventor e pensador, puix no només ha volat, sinó que a més s'ha fet un crespat en lo cabell que lo afavoreix molt.
E son senescal Hilari i fra Roger quedaren meravellats e admirats de la docta e magna sapiència de lo cavaller anomenat Josep Maria.