El Ieti. Les primeres dades recollides per un occidental

13 de març

Avui fa cinc dies que vàrem sortir de Lhasa. M'he discutit amb l'enllaç sindical dels sherpes respecte el color de mitjons que havien de dur aquests homes. La discussió ha anat pujant de to fins al punt que, amb un rampell dels meus, he dit als sherpes que qui no volgués portar els mitjons taronges ja podia fer mitja volta i tornar a casa, que ja continuaria jo solet. Ja fa quaranta-vuit hores que m'han abandonat i, segurament, moriré congelat.



14 de març

L'he vist! Avui per fi he vist el Ieti! Jo estava arrupit sota una gran roca, ell s'ha acostat I, durant uns instants, ha estat aturat davant meu observant-me. En un primer moment, em sembla que era l'oncle Harry, però el Ieti no és tan pelut ni barroer.


19 de març

Els contactes amb el Ieti són cada cop més freqüents. No mostra cap temor ni tampoc sembla que sigui violent. Aquest matí he intentat comunicar-me amb ell. A través de gestos i monosíl·labs he intentat establir un primer mitjà bàsic de comunicació. He repetit múltiples vegades els mots "jo", "tu", "set", "teu", "meu" i "hermafroditisme". Sembla que es mostra receptiu a aquestes emissions fòniques.


23 de març

El nostre llenguatge comunicatiu esdevé cada vegada més complex. El Ieti ja articula algunes paraules i sons. Podem establir un llenguatge, encara primitiu, però que avança amb fermesa.


5 d'abril

Hem pogut establir un primer diàleg articulat! Tanmateix, però, la capacitat intel·lectual del Ieti és insignificant i molt limitada. S'ha entossudit a exposar que l'idealisme de Hegel prové de l'idealisme subjectiu de Fichte, deixant en segon terme l'idealisme objectiu de Scheling! Bé, hauré d'habituar a tenir converses buides i insubstancials…

13 d'abril

Avui ha vingut un occidental! Al voltant de les nou del matí, he vist la figura d'uns homes, ben abrigats i armats, i que caminaven amb pas ferm vers la cova on jo estava. Eren unes onze persones, la majoria tibetans, però dirigits per uns homes que semblaven europeus, més concretament britànics. L'home que semblava dirigir aquells individus s'ha avançat uns metres del grup, s'ha acostat i s'ha presentat, dient que era un tal Stanley i que suposava que jo era un doctor anomenat Livingstone. Li he contestat que no sabia de què em parlava i, aleshores, m'ha demanat perdó i ha marxat per on havia vingut. Maleït snob!


17 d'abril

Estimada Mary, avui el Ieti s'ha posat els pantalons de pana blancs que la tia Trudy em va regalar l'any passat pel meu aniversari. Tenint en compte que el Ieti deu gastar una talla 159, aprofitaré les restes dels pantalons per a confeccionar-me un parell de mocadors.


28 d'abril

No he dormit en tota la nit. Ahir, al voltant de les onze, el Ieti es va acostar al meu jaç i em va preguntar si havia somiat mai amb homes musculosos lluitant en el fang o si havia participat mai en una batalla de tovalloles mullades, despullat, amb els companys que vaig conèixer en el meu servei a l'exèrcit de Sa Majestat. Finalment, malgrat les baixes temperatures, he decidit sortir de la cova i passar la nit dalt d'un arbre, ja que el Ieti començava a posar-se tonto...