Feinejant.

Un relat de: salroig

Costa brava, caleta amiga, escars a l'ombria,
bastiment damunt anguila, escores arrambades dalt de l'obra viva,
arbres adormits, antenes jagudes, cotó cru eixugant durant el dia.
Mariners bregats, cansats, i a l'horitzó llunyà mirada clara i viva.
Tramuntana forta, rompents, esculls, onades amb caramulls d'escuma.
A recer foc viu, brea calenta, granereta a punt per a tapar via.
Patró, mariners, nin de barca, així passen les hores a l'espera de l'albaïna.
Argue parat, calabrot posat, xarxes a coberta, la calma és arribada, ¡a fer via!.


Comentaris

  • ambre | 30-04-2008 | Valoració: 10

    Es sent la remor del mar - entre els teus versos - colpejant el casc: sóc aquí, sóc aquí.

    i ho aconsegueixes amb aquests jocs fonètics

    escars-escores
    l'ombria-l'obra viva
    esculls -caramulls-escuma.
    etc.

    Molt ben trobat...