"Feina i plaer"

Està nerviosa. Molt nerviosa. Mentre espera que ell arribi, intenta no mossegar-se les ungles però li costa molt evitar-ho. Son tres quarts de vuit del matí i la porta de les oficines encara està tancada. Això li confirma el que ja sospitava: estaran sols fins ben entrades les nou. Un hora completament sols. El seu cap i ella van acordar el dia abans de venir a treballar més d'hora per poder fer, tranquil.lament, el feixuc inventari de màquines i càlcul d'amortitzacions que mai no poden enllestir perquè aquell departament d'administració és un autèntic bullidor de gent a totes hores i la tasca, que cal fer amb detall i paciència, requereix silenci i calma.

Puntual, com sempre, X arriba. La saluda amb un "bon dia" fluix i en un to que ella interpreta com d'adormit. Ja hi som! Només venir-li al cap la imatge d'ell mig somnolent al llit, despertant-se, amb els cabells regirats i el pijama de ratlles (segur que té un pijama de ratlles!!) rebregat ja li puja la temperatura. No hi pot fer més, aquell home l'atrau d'una forma que mai no havia experimentat amb ningú altre. No sap què té, no sap què ho fa que li passi allò, però el cert és que, cada dia, la seva exitació creix més i més en tenir-lo aprop.

Entren, desen les seves coses cadaescú a la seva taula i ell s'ofereix per anar a buscar cafès. Ella accepta i, quan torna amb els gots fumejant, el cap es troba amb la taula plena de paperassa, llistats i rotuladors fluorescents al costat de l'ordinador ja amb el programa informàtic a plè rendiment. X li comenta que valora molt la rapidesa i eficàcia amb la qual treballa. Ella es ruboritza lleument i li respon que sempre ha estat una dona veloç i que, quan té una tasca que no li agrada (com ara era el cas del ditxós inventari de maquinària) prefereix començar com abans millor per enllestir-ho el més aviat possible. Ell hi està d'acord però, abans de posar-s'hi, li aconsella que obri el primer calaix del seu escriptori... Quan ella ho fa, es queda perplexa: el seu cap ha tingut el detall de comprar-li una caixeta dels seus donuts preferits i, com un pare el dia de Reis, li ha amagat sota els dossiers i les carpetes. Entre riures nerviosos, ella li dona les gràcies i li ofereix un dels dolços sense atansar-li la caixa, no fos cas que es notés que ara, decididament, ja tremola tota.

Acabat l'improvisat picnic s'asseuen junts i comencen a treballar. On va la Sigma 3456.b? Han de donar de baixa la Heldelberg MMV? Conserven encara en funcionament la Minerva 1415? Preguntes i respostes van succeïnt-se mentre els minuts van passant. Els genolls, sota la taula farcida de feina, de tant en tant es toquen accidentalment, també ho fan els colzes i, fins i tot, les mans en voler consultar un full en concret a la vegada... a cada petitíssim contacte, ella s'excita més i més fins que arribat un moment, comença a tenir molta calor, malgrat que son en plè mes de febrer. Ell, en canvi, sembla fred com un bloc de gel, seriós, concentrat... La noia té clar, llavors, que ell no sent res per ella, que la forta i ofegant atracció que regna en l'ambient només va en una direcció, sense retorn, sense oportunitat de cap mena... Es posa trista. De sobte, però, ell fa un comentari que li fa pensar tot el contrari: en sortir els primers rajos de sol i inundar-se l'oficina de llum, el cap diu que "avui ja ha sortit el segon sol del dia, el primer, l'he vist a les vuit del matí!". Ara sí, ara sí que és clar!!! Ell està boig per ella, segur!!! Per què si no li hauria d'haver dit una cosa així? Estem d'acord que es tracta d'una floreta, oi? O és només una frase amable, de cap, per retornar-li el favor d'haver-lo volgut ajudar venint a treballar més d'hora? Arghhhhh!!!! Està confosa, no sap què pensar.... només sap que ara ja fa estona que els genolls es toquen i que ella no pot més, el seu pols està molt accel.lerat, li tremolen clarament les mans i és clar que ell ho deu estar notant. Ha de fer alguna cosa per calmar-se i ha de ser ara!!

"Vaig al lavabo un moment" manifesta mentre s'aixeca d'una revolada. Quan es mira al mirall dels serveis mixtes veu que, efectivament, les galtes llueixen un to rosat encès i hi ha un cert aire d'escalfor general en la seva expressió facial. Es renta les mans (ves a saber quins microbis deuen tenir tots els paperots que han tocat!!) i entra a una de les cabines individuals. Es comença a acariciar els mugrons, que ja fa estona que son durs, tot intentant ofegar els suspirs que, de forma natural, li surten. Se sent tonta i estúpida fent allò i també una mica bruta... masturbar-se a la feina, quina pena!!! Però no hi pot fer més, queda una llarga jornada per endavant i no pot romandre en aquest estat de tensió sexual tot el el dia!!! Així doncs que es posa a la feina...De sobte, quan ja té la mà ficada a les fines calcetes de blonda rosa que porta, algú entra a la cabina del costat. Para l'orella, qui deu ser? Encara no son les nou... Sent fressa de civella de cinturó, de cremallera de pantaló que s'abaixa...i un cop sec a la fina paret de fusta que separa ambdúes estances. Sense saber-ho, igual que a la taula del despatx, son a tocar, molt a prop, esquena amb esquena i fent el mateix... Escoltant el silenci regnant a la resta de despatxos i instal.lacions, ella s'adona de qui és qui ocupa l'estança del costat: és ell. Això encara l'excita més, així que, incapaç de parar, continúa el que havia començat fa només uns minuts. Lentament, s'abaixa les calces i es descorda la brusa, treu els pits per damunt dels sostenidors i el contacte amb l'aire fred que entra per la finestra li provoca una lleu carícia sobre la pell desputllada que gairebé la fa xisclar de plaer. A la cabina del costat, un sorollet rítmic i mecànic es va fent cada cop més present fins que, a l'hora, els dos fan retombar la paret intermitja. Quan arriben al clímax, talment com si s'haguéssin posat d'acord, buiden la cisterna per tal d'ofegar els gemecs que ara ja, sense remei, s'escapen de les seves boques.

Es prèn uns minuts de pausa, sembla que ell també ho fa. Ara no saben com sortir-s'en d'aquella situació així que, deixen passar uns minuts que semblen eterns. Al cap d'una estona, agafen aire, treuen valor de no saben ni d'on i, per fi, perfectament vestits i recol.locats, coincideixen a les piques on, silenciosament, es renten les mans i es miren de reüll.

Quan entren els primers companys amb els seus sorollosos "bon dia!!" ella encara tremola i ell segueix capficat en l'inventari tot i que, de tant en tant, el subconscient el traeix omplint-li el cervell amb la mateixa pregunta que es fa des del primer dia que la va veure, ara ja fa deu mesos: "quan li penses dir que estas boig per ella??".