"Pàdel"

La idea del partit de pàdel dels dijous havia estat de la Magda. Quan es va adonar que el seu riquíssim marit començava a mirar-se cossos més joves, va decidir que calia posar-se en forma. Ho va proposar a les seves tres millors amigues, totes pertanyents a una classe social més que acceptable, i, avorrides de les seves vides buides i carents de sentit, de seguida s’hi van apuntar. Tenien per costum jugar una horeta i mitja i després dinaven a casa de la Miranda, que era la que, de totes, tenia la mansió més gran, un veritable palauet amb piscina dins el seu immens jardí.

Allà passaven llargues tardes menjant tristes amanides i bevent alegres copes de vi blanc, xerrant sobre temes sense importancia, com el color de moda de la temporada o la darrera xafarderia d’alguna coneguda comuna, fins que el sol es ponia i calia tornar amb els marits no fos cas que es trobéssin sols i decidíssin buscar d'altres companyies.

Aquell dia va començar com qualsevol altre, jugaven igual de malament que sempre i comentaven els models de totes les noies que entraven i sortien de les diferents pistes. Criticaven sense pietat i amb certa llàstima les que estaven pitjor que elles i envejaven secretament les millors. Un cop acabat el partit, la Miranda va fer un anunci sorprenent: “Nenes! Avui no ens dutxem aquí!! Vestiu-vos que ho farem a casa, estreno una cambra de bany estupendísssssssima!!!!”.

I hi van anar. Suades i tot els va faltar temps per embotir-se en els seus vestits tres talles més petits del que els tocava i van fer cap a casa la Miranda dins dels seus luxosos cotxes.

El nou bany era realment magnífic: marbre autèntic cobria tot el terra, grans miralls reflectien les cares atònites de les dones mentre obrien i tancaven aixetes daurades i oloraven el delicat perfum de les tovalloles immaculadament plegades que hi havia per tot arreu. El vàter, amb seient encoixinat, era dalt d’una espècie de pedestal que servia de moble-revister i estava provist d’un comandament que, en activar-lo, et netejava la zona íntima amb aigua tèbia.

L'element que més destacava, però, era la dutxa. No era individual, sino que tenia dues carxofes amb les seves aixetes amb temperatura programable corresponents. Uns llums estratègicament col.locats al sostre podien regular-se per colors i intensitats segons el desig de l’usuari. Estava provista, a més, d’un llarg seient per tal de gaudir amb comoditat del sistema d’hidromassatge que havien fet instal.lar. Un prestatgeria oferia un ventall amplíssim de sabons, xampús i olis perfumats de les marques més cares i exclusives del mercat. El terra, malgrat ser de marbre, era cobert d’una fina pel.lícula antilliscant que evitava qualsevol tipus d’accident i, només travessant un petit passadís, s'accedia directament a l'enorme jacuzzi que, preparat, bombollejava esperant l'arribada de la seva mestressa.

Naturalment, el fil musical sonava per tota la cambra i una petita nevera assortida amb begudes, gel i bombons apareixia com per art de màgia dins d’un armari mitjançant un mecanisme que s'activava amb la veu només dient la ridícula i esnob paraula "piscolabis". Les convidades es van entretenir una bona estona fent obrir i tancar l'amari-nevera ara xisclant ara xiuxiuejant la parauleta fins que, un cop cansades del joc, van començar a decidir qui seria la primera a gaudir d'aquell spa privat.

- Primer que es dutxi la Miranda, que és l’amfitriona!” va proposar la Carme.
- No, no!! En absolut!! Sou les meves convidades, que comenci la Tona que sempre triga molt i així nosaltres anem fent uns vinets!!”.
Van acordar que, tot seguit, seria la Carme qui es regalaria uns minuts al paradís dels sanitaris cedint-li el torn a continuació a la Magda. La Miranda, com a cortesia, ho faria en darrer terme.

La Tona aquell dia va decidir ser prudent i en poca estona ja era al jardí cantant les excel.lències d’aquella cambra fabulosa. No va ser així en el cas de la Carme que, tot i acomiadar-se de les seves amigues durant “uns segunets nenes!!” va trigar més de tres quarts d’hora a enllestir. Va ser per això que la Miranda, que ja estava molt impacient per seure i degustar la seva amanida amb pernil d’ànec (avui feien un “extra”) va proposar de compartir la meravellosa estança amb la tercera de la llista, la Magda. Es tenien molta confiança, s’havien vist desputllades un munt de cops al gimnàs i ja no hi havia res a amagar ni res de què avergonyir-se doncs les operava el mateix plàstic i anaven al mateix centre de bellesa.

- Si ens hem vist amb aquelles mascaretes verdes a la cara i tovalloles al cap ja ens podem veure de qualsevol manera nena!!! - va dir-li esclatant en una forta riallada accentuada pels efluvis de l'alcohol.

Deixant a les altres xerrant tranquil.lament copa en mà (val a dir que ja n’havien près unes quantes amb tanta espera) van encaminar-se cap a el pis de dalt on era la luxosa cambra.

Només brollar el primer raig d’aigua una sensació estranya les va envaïr. Es miraven de cua d’ull, no pas amb malícia ni per establir comparatives respecte l’estat dels seus cossos, ja hem dit que eren molt similars, sino amb una curiositat nova, diferent… Una delicada flaire de sabó car va omplir la sala i, malgrat que el fil musical era molt baix, ninguna de les dues parlava. De sobte, la Magda es va adonar que mirava potser “una mica massa” a la seva amiga. Es va fixar en el pubis, pulcrament rasurat en forma de triangle invertit, com si fos una fletxa indicant el camí correcte. El d’ella, en canvi, era depilat en extrem a banda i banda i del pèl que hi havia hagut només en quedava una estreta ratlla, suficient per tapar l’inici dels llavis. Va observar-li els pits, rodons i ferms malgrat els seus quaranta anys i li van venir ganes de tocar-los, de llepar-llos, fins i tot de mossegar-los. Es sentia estranya, presa d’una excitació nova…

Poc a poc, sense gairebé ni adonar-se’n, s’hi va anar acostant i va començar a untar-li els cabells amb crema suavitzant. Eren llargs, i, quan li repassava les puntes li acaronava el final de l’esquena sensualment. La Miranda es deixava fer, relaxada, amb els ulls tancats. L’oli capilar va donar pas al corporal el qual va anar escampant amb cura i parsimonia per espatlles, braços, mans, panxa…i cames. La Magda no donava crèdit al que estava fent, però, a la vegada, no s’hi podía resistir, necessitava tocar-la, en volia més. Amb un lleu moviment de mà va fer entreobrir les cames a la seva amiga i va resseguir-les per la part interior fins a acaronar-li molt lleument el sexe. Això va humitejar a les dues i petits suspirs van començar a sortir de les seves boques encara separades. La Miranda va pensar que havia de fer alguna cosa, encara que l’altre no semblava necessitar res, així que es va deixar endur i un joc de carícies i petons va començar. Les llengues entraven àvides dins la boca de l’altra, s’entertolligaven i es llepaven les comissures amb delit. El dit de l’amfitriona va ficar-se dins la boca de la convidada la qual, com si fos una llaminadura, el llepava amb gust. L’altre, excitada per la visió, va fer el mateix amb el seu i el va xuclar simulant una fel.lació.
No en tenien prou, volien arribar al final i, després d’apujar el so del fil musical, es van lliurar l’una a l’altre deixant-se caure nues, mullades i olioses per les cremes, sobre l’enorme llit que hi havia a la cambra del costat.


Dubtaven… no sabien què feien dues dones al llit, cap de les dues en tenia experiència. És cert que ho havien vist en alguna pel.lícula o llegit ocasionalment en alguna novel.la romántica pujada de to, però sempre s’ho havien mirat des de la llunyania, des del que ens és aliè, pensant que mai s’hi trobarien. Magda va pensar que el millor era fer allò que a ella més li agradava, no tenia Miranda el mateix que ella? Amb suavitat, va obrir-li les cames, va introduïr-li dos dits dins la vagina i els va moure amb una cadencia lenta mentre amb el canell li acaronava el clítoris. L’èxit va ser rotund perquè en pocs segons la dona va començar a moure’s frenèticament al compàs de l’entrada i sortida dels dits de la seva amiga mentre ofegava els gemecs mossegant-se la pell del braç. Ràpidament va tenir un orgasme intensíssim, com mai abans havia tingut i en just agraïment va començar a masturbar la seva amiga que es delia per ser acariciada. En pocs segons, però, va pensar que fer-ho amb les mans era massa fácil i volia que gaudís encara una bona estona així que va ficar la cara entre les seves cuixes i començà a jugar amb la llengua. Primer la part interna de les cames, després les vores dels llavis… lentament, molt a poc a poc deixant que fos la receptora qui fes moviments per orientar-se cap al plaer. No va aconseguir fer-ho durar gaire perquè Magda movia la pelvis amunt i avall, fregant-se amb aquella llengua càlida de manera gairebé desesperada, buscant l’explosió que finalment va trobar.

Estaven radiants quan, dutxades de nou i ja vestides, es miraren al mirall. Galtes rosades i uns joves ulls brillants sustituïen a les cares madures de feia escassament mitja hora enrera. Cap arruga, cap taca, cap senyal de cansament… havien rejovenit vint anys només amb l’ajud de l’elixir més antic del món.


Avergonyides, van jurar no explicar-ho mai a ningú sota cap concepte i molt menys repetir-ho, però el cert és que fins que no va tornar a arribar el dijous la setmana se’ls va fer molt llarga.