FALSA VISITA A SOCRATES EMPRESONAT

FALSA VISITA A SÒCRATES EMPRESONAT

Critó ha aconseguit una ordre del tribunal facultant-lo a visitar a Sòcrates que és empresonat. El carceller li obre la porta de la cel·la i Critó entra
Sòcrates està adormit i no és desperta. Critó s’arremanga la túnica hi asseu al banc de pedra, que hi ha davant del matalàs on dorm el detingut.-.
Passa mitja hora, Critó no fa cap soroll, ni acció que el pugui despertar
Sòcrates és desperta per ell mateix, es frega el ulls i veu a Critó.
Sòcrates.- On vas tant d’hora Critó ?
Critó.- Ho sé Sòcrates però no en tenia una altra per venir.
S.- Quina hora és m’has tret d’un dormir plàcid ?.
C.- Entre la nit i el dia.
S.- Que has fet perquè t’hagin deixat visitar-me?.
C.- El cap dels carcellers em deu favors.
S.- Fa molta estona que ets aquí?
C.- Una mitja hora, si fa no fa.
S.- I perquè no m’has despertat, quant has arribat en lloc de romandre al meu costat sense dir paraula.?
C.- No ¡!, Per tots els Deus ; Sòcrates. Jo tampoc volia estar vetllant-te en aquesta situació tant lamentable. Però he quedat meravellat de veure quant plàcidament dorms, i no he volgut despertar-te per alliberar-te d’una bona estona de captiveri.
Des de que et conec sempre t’he considerat un home feliç pel teu caràcter. Però ara especialment en veure com ho portes, amb serenor i bon ànim.
S.- Així ha de ser Critó, Estaria fora de lloc que un innocent com jo, m’hagués d’amoïnar per haver de morir en data pròxima.
C.- També altres presos innocents, que és veuen en les teves circumstancies, s’irriten i és desesperen..
S.- Cert, Critó. Però diguem perquè has vingut tant d’hora?.
C.- Per dur-te una bona noticia; he volgut ser el primer en dir-te-la
S.- Quina és aquesta noticia, que dius tant bona?
C.- El nou jutge i els seus adjunts, han re considerat
la sentencia i l’han canviada per una altra. Només cal que tu li donis el Vist i Plau.. I jo correré amb la despesa de la sanció monetària.
S.- Sia en bona hora Critón, Hi digues quina és la nova sentencia ?
C.- L’ostracisme, Sòcrates.
S.- No és cert que l’ostracisme, també és una forma de mort Critó?.
C.- Això és el que diuen els que tenen protestat per saber-ho. Però en tot cas és menys cruenta.
S.- No crec que m’arribi ni una ni l’altra, al menys de moment. La noticia que m’has dut te ha veure amb el somni que he tingut fa una estona. Has fet bé en no despertar –me.
C.- I quin ha estat aquest somni, Sòcrates.?
S.- He somiat que un bell jove vestit de blanc s’acostava a mi i em deia: Sòcrates no tinguis cap temença, al tercer dia de llevar-te la vida despertaràs en un fèrtil país. Una República anomenada Catalunya.
C.- Estrany és el somni; Sòcrates.
S.- Però pel meu parer, clar Critón.
C.- Tant de bo no fos tant clar com sembla,.. Però escolta, Que et penses que diran els teus seguidors de mi ?. Que no t’he salvat per estalviar-me un munt de diners de la teva lliurança !!. I quina fama pot ser més vergonyosa que la del home que segons l’opinió general s’estima més els diners que als
amics?.
S.- Els meus seguidors dius,. Critón ?. Tant de bo els meus seguidors fossin capaços d’alliberar-me de les dues sentencies, voldria dir que serien capaços de cometre amb tots els riscos les millors accions a la vida.
C.- Admeto el que dius però ara respon: Has pensat en el que ens podria passar per haver-te alliberat tant amb la força de les armes com furtivament?. Has pensat en això Sòcrates ?.
S.- No només he pensat en això, sinó en moltes altres coses; Critó.
C.- Res més puc dir Sòcrates.
S.- Dons amic Critó no tergiversem la historia.

FINAL (TELÓ) 24-12-2018