Willy Glass

Un relat de: Joan Gasset Vilaplana
( Jo he viscut a Brooklyn. Al 2005, em vaig casar amb en Robert L. Jordan i vàrem anar a viure a Nova York, on ell tenia un negoci junt amb en William G. Glass)
======
En Willy te un problema gros – va dir-me en Robert el meu marit un dia, parlant del seu soci William Glass.
De diners ? – vaig dir jo.
Si hi no.
Que vol dir si o no?
S’ha embolicat amb una dona casada de vint-i-cinc anys., i el marit és veu que ho ha sabut, i va dient que el matarà. El marit és un bomber de metre noranta i 110 quilos de pes.
Vols dir, no m’ho puc creure – vaig dir-li --- però llavors va ser quant em vaig adonar del que parlaven a la perruqueria. Resulta que la víctima que deien era en William Glass.
=====
Vaig quedar esverada, pot ser si que Brookyn era un barri perillós on vivien homes que davant d’una infidelitat en lloc de culpar a la dona, i demanar-li el divorci optaven per donar tota la culpa a l’amant i carregar-se’l.
Tant com matar-lo no ho crec, però si no paga una
bona pallissa no li treu ningú.—va dir-me el meu home
Dius que el marit és bomber i fa metre noranta i pesa cent deu quilos ?
Així és, sembla el Increïble Hulk . Si tingués la pell verda seria pastat . – va dir en Robert, com si estigues explicant un acudit.
A Espanya també passa , però jo només se d’un cas en el que el marit va matar als dos. Sempre se la carrega la dona, sigui per infidelitat, per gelosia, o pel que al mal tractador li passi pel cap en un moment de bogeria.--- vaig dir .
Quants anys te en Willy?.
N’ha fet seixanta.
I la dona ?
Vint- i –cinc.
I com se li acut embolicar-se amb una noia que podia ser la seva filla i a més a més casada?.
Ell assegura que ni hi ha agut res. Però el marit diu que en te proves.
=======
Em vaig recordar de l’escena d’una pel·lícula. La dona li fa el salt al marit, El marit contracta a un investigador i aquest els segueix fins un Motel.
Deixa que demanin l’habitació i que entrin sense dir-los res. posa la orella a la porta, i quant sent que la funció ha començat, dona una forta puntada de peu a la porta, i aquesta s’obre de bat a bat. Llavors enfoca la camera fotogràfica i els fa un parell de fotografies
=======
L’han retratat en una situació semblant ? – vaig preguntar-li.
No; les proves que el bomber ningú les sap. En Willy diu que no en pot tenir cap de consistent, tret de que li agrada parlar amb ella quan va a comprar al supermercat Bravo, om treballa .
I per això sol. . . . . . . . .?
Bé un dia li va regalar una polsera, i el marit diu que els regals a les dones casades ja es sap perquè es fan. I en Willy diu que li va regalar per l’amabilitat que
te amb ell i lo bé que l’aconsella en la compra.
Una polsera d’or ?.
Sembla que si.
I perquè no va a la policia, si de veritat no te cap historia amb ella ?.
Ja ha anat, però no te testimonis, els que l’han sentit
amenaçar - l’ho no és volen comprometre., i la policia diu que mentre només siguin amenaces. anònimes, no pot intervenir. Que quan el mati, ho l’apallissi ja intervindran.
Mare de deu !! – vaig dir – Potser si que és perillós viure a Broolyn si hi ha molts marits gelosos com el Bomber. I que pensa fer en Willy?.
Ha anat a demanar aixopluc al reverent Baptista que és la religió del bomber i la dona.
I tu que en penses?
Que tot plegat és un xantatge del matrimoni ella és fa la amable, coqueteja, es deixa tocar una mica i després entra en acció el marit . Crec que amb uns mil dòlars tot quedarà arreglat. El reveren Pearsons farà d’intermediari..
El Reverent es fica en aquestes coses ?
Si, és el pastor de la comunitat i a més cobra una bona comissió per fer de intermediari pacifista en molts conflictes.
No m’ho podia creure. .Estàs segur de tot el que m’has dit, ho m’estàs prenent el pel ?.
Segur, segur., no, però si hagués volgut apallissar-lo ja ho hauria fet., No aniria dient-ho als quatre vents. Crec que ho fa perquè s’espanti hi pagui.
======
Des de el primer dia que vaig conèixer a en Willy Glass, ja vaig adonar-me’n ’en que era un home, molt curós amb la seva feina i molt intel·ligent per dur a bon fi l’empresa que feia poc havia engegat, amb en Robert; també vaig veure que era un maldestre pel que feia a la seva visa personal i de parella..
Vaig decidir trucar-lo per saber de primera ma més detalls d’aquella situació que jo, hi suposo que qualsevol dona catalana trobaria a prop del surrealisme de les pel·lícules Italianes.
Aquell dia en Robert, no hi era a casa, ni a la
fàbrica, vaig trucar i la secretaria que compartien en
Willy i en Robert. Em va posar amb ell.
Willy, soc la Marina, m’agradaria parlar amb tu una estona.
No cal que diguis qui ets, el teu anglès és una nova
versió que han tret a Oxford.
No se com estàs de broma , amb tot el que t’està passant ?.
No t’hauràs cregut el que diuen ?
No se que creure, tampoc fa tant de temps que ens coneixem. Vas dir que la Rachel, et va deixar per una altra dona, i resulta que jo l’he conegut a la perruqueia i li queia la bava parlant amb un jove mata dones italià.
No acabo de entendre el que te ha veure que li caigués la bava, mentre parlava amb un “Gigolo” italià i perruquer
Jo havia traduït la frase feta literalment. ”The was drooling” Una frase que per nosaltres te sentit però és veu que pels nord-americans no. Lo de mata dones “ Kills Women” si que va entendre el sentit, perquè em va dir allò de un “Gigolo”
Que li cau la bava, nosaltres a Barcelona, ho diem
quant a alguna dona u home li agrada l’altre i és capaç d’anar-se’ al llit amb ell o ella, segons el cas.
Més clar no li podia dir --- I pot ser el que t’ha passat a tu amb la caixera del súper .
Va fer un sostingut silenci i a la fi va dir-me.
Saps on és l’Hotel Sheraton ?
I tant a Times Square, Hem estat a la cafeteria un
parell de vegades en Robert i jo,.
Doncs a les set, ( Ell va dir a les 19 , P. M.) si et va be ens podem trobar allí mateix, ja que si seguim per telèfon la telefònica us arruïnarà.
Ah!!. Aquesta era una de les ocasions que més m’agradava quant parlava anglès és dir amb molt accent novaiorquès : O. K.
======
Tenia curiositat per conèixer a la dona del bomber, m’havien dit el nom però no el recordava, el cognom si; Sánchez vaig suposar que era d’origen mexicà, ho bé el cognom era el del marit, ja ho veuria, perquè vaig decidir anar a súper on treballava per conèixer-la.
Vaig demanar un taxi , hi vaig anar al Súper. Una hora de taxi de Manhattan a Brooklin, Vaig entrar al supermercat Bravo, hi havia sis caixes, dues estaven ateses per homes les altres quatre per noies.
De moment vaig pensar ves a saber quina es, si es que es alguna, potser te festa i has fet el viatge en va. Però les vaig anar mirant a les quatre i no em va caber dubte, la noia de la caixa tres era la dona del bomber.
Era atractiva de manera extraordinària, amb una cabellera negra i uns ulls lluminosos, un nas perfecte i uns llavis que semblaven dibuixats. Vaig estar remenant productes a prop de la caixa per oir-la parlar .
No em va estranyar que a en Willy li caigués la bava oint-la parlar amb aquella veu melosa, accentuada per l’accent mexicà amb que parlava l’anglès,
Vaig agafar i un parell de productes, i vaig posar-me a la cua de la seva caixa. Volia parlar amb ella fora de la feina però vaig pensar que potser ella desconfiaria d’una desconeguda. I per primera vegada a vaig usar l’espanyol per apropar-me .
7.80 . Va dir val tocar-me pagar, a la vegada que somreia amplament.
Perdone ( Li vaig dir en castellà) Supongo que
usted es la senyora Sánchez.
Como lo ha sabido mi hija por ¿ esto? – hi es va assenyalar la placa que duia a l’uniforme,
No. Aunque me ha ayudado, a reconocerla.
Pues sepa que me llamo Jennifer González de los Pinos, el Sánchez es mi marido. ¿Me ha tocado algún viaje?.
No se trata de un asunto personal, que le interesa.
Pues tendrá que ser a las dos cuando termine el turno. De que se trata?
. ====
Un amigo de mi marido y mío me ha hablado de usted. En un sentido poco favorable, y quería saber por usted misma si lo que va diciendo su marido es cierto o no. Mi marido y yo tenemos en mucha estima al señor Williams Glass. (Adivina de lo que le hablo?.
La cua de la caixa es va anar allargant hi va haver algù de la cua que va dir
“These crap Mexicans talk more thai the parrots”
(Aquestes Mexicanes parlen més que els lloros) .
Una senyora segurament també mexicana li va recriminar.
And the Yanquees more than you scoured parrots
(I els ianquis més que les cotorres).
A la cua hi havia de tot nord-americans de soca rel (Deixant de banda als Pels Roges ) i sud-americans de variïs països.
Uns és varen posar a favor de la caixera:
A veure perquè no podia parlar una mica amb una clienta? – va dir un jove
I altres en contra: Dient a xerrar a casa.
Entro a treballar a les tres a Nova York (Per molta gent de Brooklin El barri no és Nova York ) I son les dotze, he d’anar a casa i fer el dinar, i posar una rentadora !! – Cridava una mestressa de casa afro- americana que pel cap baix pesava cent quilos. -- hi ja son més de les dotze !!.
Alguns clients més prudents van canviar de cua.
Els aldarulls van dur la presencia del propietari :
Que passa aquí ? – va inquirir .
Res senyor Bravo, una qüestió de canvi però ja està solucionat.
=======
(Resulta que segons em va explicar desprès la Jennifer el propietari del Súper, era Gallec, del Ferrol va arribar a Nova York als vuit anys, va fer d’aprenent d’una botiga de queviures, d’aprenent va passar a dependent i de dependent as encarregat del súper. Ningú sabia com s’ho havia fet per acabar sent el propietari. És feia dir Mister Marcelino Bravo Del Rio.. Tothom sospitava que lo Del Rio. era fals..
Y ese si que me tira los tejos, Mi hija.
=====
Vàrem quedar al restaurant World Diner a les dues.
primer va dir que no podia, que tenia feina, però quant li vaig dir que la convidava a dinar va acceptar.
======
Vaig anar a donar una volta per fer temps, cada vegada m’agradava més el barri, Hi havia gent que
es saludava al creuar-se. Però el que més em va embadalir va ser veure el rodatge d’una pel·lícula. La policia havia acotat el final d’un carrer a on les cases tenien més de 50 anys, es tractava d’una pel·lícula de “gansters”, mafiosos o cosa semblant, els actors vestits amb roba dels anys trenta o quaranta, i cotxes d’aquella època
Era un rifi rafe entre dues bandes i el tiroteig semblava de veritat..- Darrera del cordo policial es va formar un gran grup de gent entre la que estava jo bocabadada.
=====
A les dues en punt vaig arribar al World Diner, la Jennifer encara no havia arribat.
A aquella hora no hi havia problema de taula, encara que no era buit a Nova York no passava com a Barcelona que molta gent dina a les tres.
El punt àlgid del World Diner era de dotze a una. Sobretot a la barra llarga dels plats ràpids. Les taules de l’interior que quedava separat per una vidriera amb vidres opacs tenia un altre públic.
Vaig entrar al fons, i vaig triar una taula, li vaig dir a cambrer que de moment en dugués un Martini sec. ( La venguda de Moda llavors a N.Y. No recordo haver-ne pres mai a Barcelona). Que esperava a una persona, i que ja demanaríem. Va deixar dues cartes sobre la taula, i en un moment tenia la copa davant meu.
No va trigar gaire. Com aquella que diu només l’havia vista de mig cos en amunt. com em va dir a mi un dia feia anys en Ricard, estava “Tremenda amb uns texans ajustats i una camisa verda”
Mi hija -- va dir, mentre s’asseia a la taula—A las cuatro vuelvo a entrar, suelta lo que tengas que decirme, mientas comemos.
No em prenguis per una persona que és fica en un assumpte que no li ve ni li va – vaig dir-li, amb el meu anglès que ja havia millorat molt—Però en William Glass. es un amic dels pocs que tenim, I no em puc creure el que va dient el teu marit de que li has sigut infidel amb ell.
La Jennifer ja havia agafat la carta hi l’estava llegint, em va semblar que no em feia el cas que jo esperava, després d’haver-me posat una mica dramàtica..
Can I ask what you want ? ( Puc demanar el que vulgui?).
Si, clar que si. – t’agraeixo que seguim la conversa amb anglès. Estic aprenent-lo i sobre tot m’interessen els modismes de Brookyn . – vaig segui per trencar la serietat que jo mateixa havia posat al principi.
No problem – va dir sense deixar de mirar la carta.
Va venir el cambrer a veure si havien triat:
Va demanar un plat de llagosta Nerwberg, Un dels
més cars de la carta. De beure coca cola.
Una combinació gens europea.
Jo no coneixia el plat, les vegades que havíem estat allí amb en Robert i en Willy, l’havia vist a la carta però no se m’havia acudit demanar-lo.
Es tracta d’un plat a base de llagosta, ous, mantega pebre de caiena crema de llet conyac i xerès.
Era un plat d’aquells que diuen que treuen el ventre de pena..
Jo vaig demanar una amanida World Diner que va resultar ser com una amanida catalana . HI mitja ampolla de vi italià,
Quant el cambrer se’n va anar a cercar els plats. la
Jennifer va deixar la carta, va posar els colzes sobre la taula i va dir-me.
Tu el que vols saber es si el “viejo” (viejo ho va dir en espanyol) ens em anat al llit . Oi ?.
Bé el que he vingut a dir-te és que facis el que puguis perquè et teu marit et cregui que no has tingut sexe, ni res semblant amb en Willy, i el deixi en pau. I que el braçalet d’or va ser un regal pel bé que l’ajudes en la compra.
Un braçalet d’or !!! – - va exclamar – d’alumini xapat d’aquells que no pesen. 22 Dòlars. M’he ne anat al llit amb en Willy, perquè m’agrada i perquè és molt divertint amb aquelles cametes que te i els calçotets que semblen pantalons de bàsquet I perquè es una fera al llit.
I perquè el meu marit és un “Tipo” (també ho va dir en espanyol) que sexualment és un desastre.
======
Vaig quedar-me de pedra., en Willy, li posava les banyes al bomber. Llavors potser si que tenia raó en apallissar-lo, però les coses tampoc s’arreglaven així fa vint anys.
======
I perquè no us divorcieu i cada un per la seva banda. Jo em vaig divorciar del meu primer marit. -.vaig dir-li..
No m’interessa si em divorcio qui sap si perdre el dret a seguir aquí. Ara per ser casada amb un nord-americà tinc la nacionalitat. Però divorciada no em refio.—va respondre.
I creus que el teu marit arribarà a fer-li mal a en Willy ?.
Que va !! El que vol és treure-li uns quants dòlars
Vols dir que per diners ja li està bé que te’n vagis al llit amb un altre home. ?.
No; no es això, ell no creu que me’n hagi anat amb ningú. Només vol extorsionar-lo. Si ho cregués de debò pot ser si que el mataria.
I les proves que diu que te ?
No crec que en tingui cap, hem estat discrets i amagats. Sempre que m’he vist amb en Willys,
ha estat quant ell estàt de servei ho apagant algun foc..
El que acabava de oir era inversemblant, una parella fent l’amor mentre el marit d’ella és juga la vida davant de les flames.
=======
La sensació de que m’havia ficat on no em demanaven va augmentar. Jo volia ajudar a en Willy, ja que ell deia que era innocent i jo m’ho havia cregut i resulta que era culpable.
El ”tio”” com va dir la Jennifer, més escanyolit de Brooklyn, hi amb seixanta i tants anys a l’esquena fent l’amor amb la dona més maca i amb millor
bon tipus de totes les dones de vint-i-cinc anys de Nova York..
======
Em vaig acomiadar, pagant el dinar. Ella va tornar al súper. Em va donar el numero del seu telèfon, dient-me que a veure si un dia, el que ella tingues de festa, ens tornàvem a veure I que no m’amoïnés que no arribaria la sang al riu.
=====

Desprès d’acomiadar-me de la Jennifer, vaig tenir una petita crisi d’ansietat. Perquè se m’havia d’haver passat pel cap voler ajudar va en Willy ?
Si jo ni era psicòloga ni res semblant, una pobra advocada, desfasada, amb mitja vida plena de desgracies, i a ara que duia uns mesos de felicitat i benestar em complicava la vida ficant-me de benefactora. Potser ho feia per que el meu subconscient em deia que a mi també m’havien ajudat en els meus mals moments. En la persona d’en Willy devia voler tornar una mica de les ajudes que havia tingut d’en Ricard, la Victoria, el Ramon el matrimoni d’en Roger i la Montse.
Anava fent aquestes reflexions dins del taxi que em duia a Manhattan
Havia quedat amb en Willy per saber el que ja sabia. I em varen entrar dubtes de si seguir intentant que el bomber no li fes mal, ho deixar-ho córrer i que passes el que Déu volgués
Si en Robert estigues li podria demanar consell, però era de viatge. .I per altra banda, quant em va
donar la primera noticia de l’afer , sembla que s’ho van prendre poc seriosament. Ell coneixia molt més que jo a en William Glass hi sabia de qui peu coixejava
======
Vaig arribar a casa a os quarts de sis, havia quedat a les set ( Allí les 19.00 P. M. ) amb el Willy , pers saber per ell la veritat, i quant tornés en Robert mirar d’ajudar-lo per treure-li de sobre al tal Sánchez el bomber. Però malgrat tot vaig tenir una bona idea anant a veure a la dona, ara ja la sabia la veritat, i vaig dubtar en anar o trucar-lo dient-li que no podia anar amb qualssevol excusa.
Però ja estava ficada fins el coll, i em quedaria si no hi anava el dubte de si la Jennifer m’havia dit la veritat.
Perquè va estar més interessada en elplat que va demanar (Que em va costar un ull de la cara) que en el afer de la seva infidelitat.
En vaig donar una dutxa, vaig posar-me roba neta
( Alguns taxis de Nova York deixen molt que
desitjar en quant a la seva netedat i olor). I aniria a
la cita. Em vaig prometre a mi mateixa que si en Willy em confirmava que efectivament la Jennnifer i ell eren amants deixaria de banda l’assumpte.
======
La cafeteria de l’hotel Sheraton era plena de gom a gom. S’hostatjaven sis membres del seguici d’un jec àrab (d’aquells del petroli). Que s’havia entrevistat amb el President Reagan a Washington,
i aprofitaven per visitar Nova York.
Tot i la seva religió, allí estaven tranquil·lament asseguts a una ampolla de Bourbón, un recipient amb glaçons de gel, i gots mig plens
En veurem entrar en Willy és va aixecar de la tauleta i en va fer senyals amb les mans.
Anava més mudat que de costum amb una jaqueta twist a quadres marro i uns pantalons beige, camisa corbata a joc.
Em va semblar un altre, encara que ja l’havia vist mudat (Potser no tant detalladament) , ho potser per
el que em va dir d’ell la Jennifer, no el vaig veure
tant escanyolit, ni mel vaig imaginar fent el ridícul
amb els calçotets d’esport.
Crec que tot i l’enamorada que puguis estar de la teva parella (I suposo que li deu passar ha més d’una dona) quant et diuen que un home és una benedicció al llit (Ella va dir-me una fera) ja tel mires amb uns altres ulls.
Ens vàrem saludar, i vàrem seure un davant de l’altre. Estava bevent una beguda energètica.. Jo vaig demanar un cafè amb llet, i un parell de “Donuts” Aquella nit en Robert estaria fora, i amb això pot ser ja em faria de sopar. Ja m’havia acostumat a sopar d’hora.
Abans de que em diguis res, he de dir-te que he anat a veure a la Jennifer --- vaig dir-li no volia deixar-lo que em mentís per desprès dir-li que sabia la veritat.
I que t’ha dit ? .
Perquè no m’expliques tu primer la teva veritat i despès et dic el que ella m’ha dit?.
Tot és mentida, només és veritat que li vaig regalar el braçalet per la seva amabilitat, i que ella va ser qui em va proposar el anar-nos al llit. Però la veritat es que a mi em va fer por el marit un gegant
de 110 quilos de pes si et posa la ma a sobre. . . . . .
Un moment, un moment, -- el vaig tallar—no segueixis per aquest camí la dona m’ha dit que el marit no mata ni una mosca, que només xerra, i que al llit és un negat, que no la fa feliç, i que tu ets una benedicció al llit
Ha ha ha ha. La Jenny, quin caràcter, i quin tipus quina cara. Ella si que és una benedicció al llit.
Ah!! Ho admets?
Només davant teu. Quant em parlat al mati, m’he decidit hi he anat a la caserna dels bombers he parlar amb el Sánchez, la qüestió l’hem resolt amb mil dòlars. i la condició que negui fins la mort que he estat amb la seva dona.
=====
Quant li vaig explicar a en Robert, em va respondre que ell ja ho sabia, en Glass i ell eren com germans.
I pel que feia al bomber s’havia informat per una
agencia de detectius, de que el matrimoni abans de viure a Brooklin ja va marxar de Chicago per un escàndol semblant . Aquella vegada havien tret més diners ja que el extorsionat va ser un congressista..
Vols dir que cada vegada que en Willy li posi les banyes al Sánchez li costarà mil dòlars? -- vaig preguntar ingènua de mi, que en certa manera seguia sent la mestressa de casa de Sant Feliu,
Ha ha ha. No ho crec més aviat ara serà ella la que pagui. En Willy és una fera al llit i a la fàbrica – va dir en Robert, abraçant-me i donar-me un petó com si fora una nena..

FI








Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joan Gasset Vilaplana

Joan Gasset Vilaplana

24 Relats

8 Comentaris

9484 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Vaig nàixer a Madrid, durant la segona República (19-11-33), fill de pare català (Lleida) i de mare Alacantina. (Benimarfull). Que eren interinament per feina a Madrid.
Quant tenia 4 anys (acabada la guerra dita Civil ), varen tornar a Barcelona, ara amb mi.
És pot dir que soc autodidacta, i aprenent, dons no he tingut estudis literaris. El meu primer conte els vaig escriure als 72 anys (2006)
Novel·les més llargues;
Vint-i-tres dies d'agost
L'avia Remei
Radio Catalunya Independent
"Cogida en la Maestranza".
18 Contes Inversemblants.
El net de'n Kees Popinga
Johan Popinga



Me les podeu demanar a jgassetvilaplana@gmail.com