El salt "QUÀNTIC"

Un relat de: Joan Gasset Vilaplana
EL SALT QUÀNTIC

Una transició quàntica , transició electrònica atòmica o salt quàntic és un canvi brusc de l’estat físic d’un sistema quàntic de forma pràcticament instantània.
Aquest nom s’aplica a diverses situacions.
L’expressió salt es refereix al fet que el fenomen quàntic contradiu obertament el principi filosòfic repetit per Newton i Leibniz sobre que Natura non facit saltus
( La natura no fa salts ).

Basant-me, en aquestes consideracions, aquest estiu (el del 2014) , i en les escalfors que han entrat al meu cervell, m’he engarjolat aquesta historia.

Si l’estàs llegint, ves amb compte, aquesta teoria allà pel 1999, a mi em va costar perdre un amic, i una parella.
==========================================================
LA VEU.

El salt “Quàntic” (I) 09-08-2014
LA VEU.
Totalment desprevinguts entrem al capvespre de la vida, el pitjor de tot és que ens endinsem en ell amb la falsa presumpció de que els nostres ideals i les nostres veritats, també ens serviran a contar de llavors. Però no podem viure el capvespre de la vida amb el mateix programa que e em viscut el mati.
Dons el que al matí era molt, al vespre, serà poc, i el que al matí era vertader al vespre serà fals.
Som afortunats si ens en adonem.
==========
El salt “Quàntic” (II) 10-08-2014
LA VEU.
Un bon dia, quant era ja a les portes del capvespre, vaig sentir que alguna cosa estava canviant, dintre meu. Alguna cosa que m’orientava cap a la espiritualitat. Cap a una consciència superior, i em vaig emocionar.
El que fins aquells moments havia estat vertader, ara és convertia en fals
Era afortunat en adonar-me’n.
==========
El salt “Quàntic” (III) 11-08-2014
LA VEU.
Un amic em va trucar per dir-me que comptava amb mi per engegar un gran negoci, amb el que guanyaríem molts diners.
Li vaig dir – mira Greg – No puc fer-ho. Ara he decidit fer coses només per amor a l’art,
com per exemple escriure les bajanades que em passin pel cap.
No et servirà de res – va dir-me—ningú et coneix com escriptor, i no t’editaran res.
Més igual, no vull escriure per fer negoci, regalaré els meus pensaments.
Afortunadament tinc el mínim per viure.
I me’n vaig adonar.
==========
El salt “Quàntic” (IV) 12-08-2014
LA VEU.
Havia de fer quelcom més que el que li vaig dir a en Greg, que faria. Potser el que ja sabia fer però amb un altre objectiu.
Recordo quant vaig fer el canvi. Recordo també, que em vaig sentir més lliure del que m’havia sentit mai. Va ser quant em varen començar a perseguir coses, que no tenien resda veure amb les que jo havia perseguit sempre.
El sentit de la vida agafa un altre camí, quant comences a creuar el capvespre de la vida, de i ja no pots retornar al vell; llavors et sobra l’equipatge de l’Ego, que sempre has dut a la maleta, i que no sabies que els duies.
Te’n adones i et lliures d’ell.
==========
El salt “Quàntic” (V) 13-08-2014
LA VEU.
En Greg em va venir a veure. La Glòria, la dona, li va obrir la porta, i el va fer passar.
No sé si voldrà parlar amb tu està molt estrany? – vaig oir que li deia.
Res més lluny de la realitat, parlar i parlar és el que vull, però ella no creu en els canvis quàntics ni en el misticisme, ni en les ensenyances d’en Lao Tsé.
Passa, Greg hi seu – Estic més que lúcid.
T’ho has pensat bé – va dir-me
Ja no tinc aquest problema de disjuntives i tries Greg -- vaig respondre-li
És pot saber de on has tret aquesta teoria ? – va preguntar-me.
No son teories, amic meu, és tota una filosofia de la vida, que tot i tenir-la al davant meu no l’havia vista fins ara.
==========
Els salt “Quàntic” (VI) 14-08-2014
LA VEU.
Seguim les mateixes directrius que ens marca l’Ego, que vàrem aprendre al principi de la vida, què és basen en guanyar sempre, en ser millors que la resta . I apliquem aquesta mateixa conducta quant som al capvespre de la vida.
Quedat a sopar Greg—li va dir la Glòria—També ve la filla d’en Joan, vol escoltar de pròpia veu del seu pare, el que jo li he avançat per telèfon.
En Greg, sempre tant educat va fer elogis del sopat, i de lo “guapa”, i jove, que estava la Glòria, cosa normal tenint en compte que las Glòria era trenta anys més jove que ell.
He vingut per que em parlis més clarament del canvi – va dir-li la filla a en Joan.
Mol bé; aquest canvi va des de l’ambició, fins al sentit, des de la matinada de la vida fins al capvespre. Normalment va precedit del que en podríem dir un salt “Quàntic”.
==========

El salt “Quàntic” (VII) 15-08-2014
Crec que s’ha de ser ambiciós per aconseguir els objectius que t’has marcat – diu en Greg – Creieu que em d’estar asseguts esperant que les coses passin per art de màgia ?.
Està be que la vida tingui una mica de màgia -- diu la Glòria.
Jo no puc confiar en la màgia. És el que no entenc de les teves paraules – torna en Greg.
Papa – diu la meva filla—Ja ho veus en Greg creu que tot el que has dit és una “EMA”.
No, No he dit això; al menys en tota la seva totalitat, a més estic amb dret de manifestar la meva opinió. No ?.
LA VEU.
Per suposat Greg, estàs en el teu dret, i jo el respecto. Però no ho has d’assimilar tot de cop. Fes-ho de forma progressiva.
==========
El salt “Quàntic” (VIII) 16-08-2014.
LA VEU.
Mira Greg: Comences, com si fessis un exercici, i al final és convertirà amb una forma de vida, i viuràs, amb una perspectiva diferent.
No soc una persona espiritual, estic massa enfeinat – diu en Greg.
La espiritualitat és un luxe, avui dia – diu la meva filla.
És veritat – diu la Glòria – a mi em faltaria temps si volgués posar-me a meditar
La miro i li dic -- Et faré una pregunta. Creus que est una persona inspirada?. Què vius una vida inspirada ?. Et sents inspirada?.
Uff. No en tinc ni idea. Amb l’any i mig que vivim junts, mai m’havies fet aquestes preguntes !!.
No soc el mateix, ni penso igual que fa any i mig.
Jo ho veig – diu la Glòria -- és això del salt “Quàntic”. Oi ?.
==========
El salt “Quàntic” (IX) 17-08-2014
LA VEU.
Bé. Os posaré un exemple: Suposem que tinc una coca, sobre la taula, i en tallo un tros, deixant de banda la resta, i li dono el tros a en Greg.
Què és el que t’he donat, Greg ?
Dons un tros de coca – diu en Greg.
I com ho saps que és un tros de coca ?.
Dons perquè ve de la coca que tens a la taula !!. T’he vist tallar-lo.
Tots riuen.
No rieu; en Greg acaba fer una observació prou profunda; totes les coses de l’Univers tenen un origen, D’una gla, mai naixerà un roser; per exemple.
Hem de mirar de fer-nos preguntes.
I no precisament les clàssiques que és fa la humanitat des de les nits dels temps. “Qui soc?”, “D’on vinc?”, Com soc?”. Sinó unes altres.
==========
El salt “Quantic” (X) 18-08-2014
LA VEU.
Però les que ens fem, ens les hem de fer des de el lloc d’on estem realment, no de on voldríem estar per fer-les, i per suposat deixant a banda el nostre Ego. Perquè quant ens preguntem coses des del nostre Ego, ens comencen a passar coses que ens allunyen de trobar el sentit de la vida, Hem de fer-nos les preguntes des de el nostre Ser Superior.
I com ho saps si et preguntes, o prens una decisió des de el Ser Superior? – diu en Greg.
Només és qüestió d’estar relaxat, si estàs “estressat”, nerviós, ansiós, o tens por d’alguna cosa, no pots preguntar-te res. Per relaxar-te has de pensar : Quin propòsit te las meva vida, d’ara en endavant ?. Quin sentit te, seguir com fins ara?.
==========
El salt ”Quántic” (XI) 19-08-2014
A veure – diu en Greg – Jo soc negociant inversor, sinó em deixés emportar pels interessos personals , o el que tu en dius l’Ego, potser els escrúpols no em deixarien fer cap negoci.
LA VEU.
Tu has arribat a aquesta conclusió perquè estàs acostumat a pensar a partir del que jo en dic l’Ego, i tu en pots dir una visió unilateral de les coses. La veritat és què segurament hauries fet millors negocis partint d’una visió lleial, i natural de les situacions, perquè estaries feliç amb tu mateix al acabar les operacions. I això val molt més que els diners, per fer el que jo en dic el Salt “Quàntic”, no has de retirar-te com un anacoreta a una cabana al mig del bosc.
Imaginat que tot el que fas, treballar viure, estimar, ho fas tot des de dins del Darma.
Què cony és això del Darma ? – pregunta en Greg.
==========
El salt “Quantic” (XII) 20-08-2014-08-19
LA VEU.
Darma, és un principi que diu que tota vida te el seu objectiu, fins i tot els animals el
tenen, una guineu la te, un ocell també. És una crida interior que tots portem dins.
Com és pot trobar el Darma aquest, ?. I si un no és capaç de trobar-lo, si ni tant sols saps com és, ni quina cara te?. – torna a dir en Greg.
El Darma no és quelcom que hagis de trobar, és una intangibilitat ha la que sempre has estat connectat. Tota la vida.
Suposo que també deu servir per trobar una parella i fer el salt, canviant-la, per una altra que no estigui tant grillada com la que tinc ?.—diu la Glòria.
En car no necessites una nova parella, Glòria, totes les persones que hagin d’entrar a la
teva vida, si prescindeixes del teu Ego, ho faran naturalment en el moment precís, i els que tinguem que sortir-ne; ho farem també sense cap problema, quant ens en adonem. És una de les grans propietats que te el Darma, que sempre t’avisa.
==========
El salt “Quantic” (XIII) 21-08-2014
Vols dit que ho dones per fet?. Que et dones per las pell, avanç de lluitar? – replica la Glòria
Sona el mòbil d’en Greg -- Perdoneu – diu, s’aixeca i se’n va a la cuina, per parlar.
LA VEU.
Ets un ser espiritual, Glòria, i autònom per cercar la teva felicitat, que només pot ser també la meva si les felicitats son compartides.
M’agrada el que acabes de dir – diu la Glòria.
Tots riuen.
Què passa, no rieu, és veritat – diu seriosa la Glòria – el que fins aquests dies no sabia
que al meu llit tenia a un místic.
En Greg torna.
Era el meu adjunt, res de nou, negocis, que per cert m’han fallat– diu – Mira he sentit el que deies.
Ah !! celebro que m’estiguessis escoltant
==========
El salt “Quàntic” ( XIV) 22-08- 2014.
Si, i no t’acabo d’entendre, els meus negocis son donats per una qüestió de supervivència – torna en Greg.
LA VEU
I que ha estat. el que t’ha fallat ?.
Dons era una ocasió única per fer-me un nom, per guanyar molts diners i poder tenir una millor forma de vida.
M’estàs parlant de prosperitat d’abundància, i això em sembla perfecte. No és contradiu en viure d’acord amb el Darma.
Tots callen, passa una bona estona, La Glòria s’aixeca de la taula, obre e les vidrieres del balcó de bata a bat, ha apagat l’aire condicionat. . . . . . I la nit entra a l’estança. La lluna temorosa és queda fora, però és deixa veure des de dins.
==========
El salt “Quántic” (XV) 23-08-2014
Mira no vull que pensis que no valoro, el que vols dir-me, suposo que t’interesses per mi – diu en Greg
LA VEU.
Veig que a la fi has entès una mica el que és el Darma, una de les parts que te, és precisament l’interès que hem de tenir pels nostres versemblants.. La sortida del nostre propi Ego, per entrar en la dinàmica del dels altres.
Tu tot ho trobes fàcil.
Ja t’ho he dit; el “Kid” de la qüestió és lliurar-te de l’Ego. A tu mateix t’acaba de passar,
t’havies aferrat a aquest negoci, a que et sortís rodó, a què tot anés com estava previst, com suposaves que havia d’anar per obligació; i quant t’ha fallat, quant han desaparegut aquestes prospectives, et trobes sol, despullat, desemparat.
Clar; ja t’ho he dit, ara ets tu el que no em vols entendre !!. És qüestió de supervivència – diu en Greg.
==========
El salt “Quàntic” (XVI) 24-08-2014.
LA VEU
La supervivència és una de tantes excuses, per romandre en el nostre mati de la vida, per no avançar fins que ens adonem que ja és tard.
Mira !perquè no ho deixem aquí per avui ? – diu en Greg – Ens trobarem un altre dia, mentre estudies la manera d’explicar-me clarament què és el salt Quàntic i el Darma.
Com vulguis – entenc què ja s’ha fet tard.
En Greg s’aixeca, li fa dos petons a la Glòria i li diu a la meva filla. Vens ?. Et puc deixar a casa teva?.
La meva filla s’acomiada de la Glòria, protocol·làriament, i de mi més afectuosament, i se’n va davant d’en Greg.
Ja os trucaré – diu en Greg.
La Glòria i jo ens quedem a soles.
És pot saber que és això del salt “Quàntic” ?. Si és plau sense retòriques sense falses teories. Jo no soc en Greg -- diu ella.
Et sap greu que parlem demà, Glòria ?.
Oh, no, no !!, Està bé. Bona nit
==========
El salt “Quàntic” (XVII) 25-08-2014
LA VEU
Quant els grans pensadors parlen de la unió amb Déu, sempre em ve aquesta idea: Quant tot és silenci, quant tot el mon dorm, quant et sents absolutament sol amb la Font --diu ultrapassant la vidriera i sortint al balcó, on el parc que és veu és en penombra, i gràcies a un únic llum, sembla que els arbres ballin -- és quant et sents més a prop de ella. I sents tenir una nova dignitat de la teva pròpia personalitat, i el que aquesta és capaç d’arribar a ser.
Entra, a la cambra. No fa soroll. No dorm.
T’he sentit. Ho has escrit ?—diu la Glòria. Tinc la gravadora engegada -- diu
Vens al llit ?. – pregunta.
De seguida. Només em cal una última reflexió.
==========
El salt “Quàntic” (XVIII) 26-08-2014.
Ara mateix la veu, no és la veu que parla al vent als arbres, i de passada a qualsevol ser humà que l’escolti; és la veu intima que li parla a la gravadora com si parlés amb ella mateixa.
LA VEU ( Hi torna)
Vivim en un mon, on tot és possible, però segons el moment, i les nostres circumstancies personals, però el moment hi és només cal saber-lo trobar. Però és més possible, quant ja tenim feta la major part del camí, és llavors quant hem de retornar al mati de la vida. Al principi per esbrinar per primera vegada d’on venim.
I ho vaig a fer. potser la Glòria no em seguirà, ho potser si. El seu principi i el meu, no poder ser els mateixos. Trenta anys, son una de les circumstancies, encara que tot sigui el mateix des de un punt de vista objectiu, no ho és des de el subjectiu. Des de l’Ego.
Hola Glòria !!. Soc jo – diu en Greg, des de baix. – puja, la Glòria és a la porta del pis esperant-lo.
Què hi és ? – pregunta en Greg.
No, passa. Avui tenia un dinar amb la seva ex; han de parlar de la venda del pis.
Saps una cosa crec que no és el mateix que era, tot just fa un parell de mesos – diu en Greg, entrant i deixant-se caure al d sofà.
Prou que ho sé, aquest cony de psiquiatre americà, al que llegeix sense parar, li ha trastocat l’enteniment.
El salt “Quantic” (XIX) 27-08-2014
LA VEU ( Hi torna)
Busquis el que busquis, a la vida, resulta que és al teu abast, esperant-te i set presenta quant menys ho esperes. . El que creus que necessites és davant teu. Tot el que necessites a la vida, la vida t’ho dona. A la matinada, pensem que tot sortirà bé, que arribarem a tenir el que volem però els plans del nostre Darma son uns altres, i si no assolim una fita, és perquè no ens és necessària.
Saps una altra cosa, Glòria ? – diu en Greg.
Dons me l’imagino, però serà millor que me la diguis si vols de veritat que la sàpiga. T’ha convençut amb les seves bestieses !!.
Ni ho sé si m’ha convençut, el cas és que no l’he entès del tot; però veuràs: Amb això del salt Quàntic, que suposo que és tracta de fer un salt a la vida i sortir de les rutines, i de les coses que creiem que son les millors, crec que no va desencaminat. Tu, l’entens Glòria ?.
L’he entès sempre, des de el dia que ens vàrem conèixer, jo a ell, i ell a mi, malgrat els quasi trenta anys que ens separen. Però des de fa un temps, des de que li ha agafat aquesta dèria del Darma i de l’Ego. . . . . . . . . . . .
He vingut per fer-li un pregunta – diu en Greg – Vull preguntar-li si les dones i els homes reaccionem igual davant del salt “Quàntic” ?.
==========
El salt “Quàntic” (XXI) 28-08-2014
LA VEU
Davant del salt “Quàntic” quant homes i dones se’n adonen que no tenen més remei que fer el canvi (El que jo en dic salt “Quàntic” Homes i dones no reacciones de la mateixa manera, Últimament s’ha publicat un estudi, increïble que diu: El moment en que és pateix un canvi total de valors, és dividit en quatre parts. Homes, dones, avanç i després.
Avanç de sofrir el salta “Quàntic”, als participats els varen fer escriure una llista dels seus valors més importants, de major importància a menor
Per als homes, el primer i més important valor, va ser la riquesa, la acumulació de diners, el que no és cap sorpresa, des de petits se’ls hi diu que hauran de treballar, crear
una família i tirar-la endavant. El segon valor va ser el tenir llibertat per poder anar a l’aventura, anar pel mon i conquerir el què sens posi pel davant. El típic mascle. El tercer era el tenir èxit, com ha homes sens educa perquè ens creguem, que som el que som capaços de crear.. El quart és la idea de plaer; sortir amb amics, conèixer a quantes més dones millor i divertir-nos al màxim. El cinquè ser respectats.
Aquestes eren les cinc prioritats pel homes de la enquesta.. Poder guanyar diners. Anar a l’aventura. Arribar a triomfar a la vida. Sentir plaers, i diversions. I per últim ser respectats. Varen escriure’n més però aquestes varen ser les cinc primeres
==========
El salt “Quàntic” (XXII) 29-08-2014
Quant va ser l’ultima vegada que ets vares divertir, divertir Greg ? – du la Glòria.
Fa temps, els negocis em col·lapsen. Però t’asseguro que jo soc dels que és saben divertir. . I tu Glòria ?.
Jo fa menys, cada dia que he viscut amb ell, des de que ens vàrem conèixer ha estat una festa, amb sorpreses imprevisibles, any i mig de més que las típiques llunes de mel. Però des de que li va agafar aquesta dèria del Darma el Salt Quàntic, i totes aquestes idees que li fica al cap el llibre d’auto –ajuda d’un psiquiatre, psicòleg nord-americà Sembla, que com tu has dit, no sigui el mateix. Ha perdut la guspira, aquella punta d’enginy tant encisador que te quant vol.
LA VEU
Ara be la segona part de l’estudi, son les mateixes preguntes, fetes a les mateixes persones, uns quant anys després d’haver sofert el salt “Quàntic”, diguem al seu capvespre de la vida.
El valor primer que varen oposar va ser las espiritualitat. La espiritualitat ocupava el primer lloc, havien passat de guanyar diners, a la espiritualitat que avanç no era ni a la llista. El segon és la pau personal, menys neguits, menys estrès. . . . . . . . . El tercer és la
Família. La família era a l’altra llista, però més enrera, però desprès d’un salt “Quántic”, mires enrere i et preguntes: Què és el que de debò importa ala vida?.. . . . . El següent és la voluntat de complir amb un objectiu, prescindint del tot del teu interès del teu Ego. L’honradesa, és el cinquè valor. No només en el sentit de no robar, sinó el de ser honrat com a persona, amb els teus propis sentiments, en el tracte amb els teus versemblants.
A l llegir aquestes respostes veiem que en la mateixa persona hi ha hagut un canvi, significatiu, un gir, de cent vuitanta graus. Un salt “Quàntic”.
==========
El salt “Quàntic” (XXIII) 30-08-2014
I en les dones ?. Que passa amb les dones, segons tu i aquest psicòleg americà, tant amic teu ? – pregunta la Glòria.
No és amic meu, Glòria. No ens coneixem personalment. Però et direm el que diu l’estudi sobre les prioritats de les dones, primer les de fa uns quants anys, als EEUU, que és pot extrapolar a Catalunya. Un estudi que no vàrem fer ni ell ni jo.
LA VEU
En les dones encara és més sorprenent. Avanç del salt “Quàntic” ; el primer valor és las família (No és res d’estrany perquè la nostra cultura educava a la dona per encarregar-se de la família, ja que havia estat una bona filla, que ara fora una bona mare). M’algrat això, el segon valor que varen posar va ser la forta voluntat de independitzar-se. El pensament de “M’agradaria ser independent”
És que les dones som molt contradictòries – diu la Glòria
Si; ho sé per experiències – diu en Greg
LA VEU
El tercer era la carrera. Les dones, fins llavors mai havien arribat a sentir que tenien dret
a estudiar, una carrera, perquè com hem llegit, estaven obligades a tirar endavant la casa i la família (El que no és un desplau ni molt menys). El quart valor va ser l’encaixa, com tothom, com els homes en tots els estaments de la societat. I finalment està l’atractiu, però no només tenir un bon aspecte, per complaure als homes, sinó allò de dir “Tots els meus valors no giren al voltant del meu aspecte”.
A on ho diu que les dones hem de complaure a tothom i en tot moment ? – diu la Glòria.
LA VEU
Bé, ves al quiosc, només veuràs dones amb cinturetes primes i la majoria amb zones implantades i no parlem de la importància que tenen les cremes i els maquillatges. Moltes amb les marques de roba, bossa i/o sabates, de moda. Aquestes eren les prioritats de les dones avanç del salt “Quantic”
Espero que la llista de desprès millori -- diu la Glòria.
==========
El salt “Quàntic” (XXIV) 31-08-2014
LA VEU.
Efectivament, el primer valor per les dones, després es del salt “Quantic”, és el seu creixement personal “Com em desenvolupo com a ser humà i com persona. El segon valor és un sentiment d’auto estima, “Del que valc, de si estic satisfeta de mi mateixa, de si soc un ser valuós. El tercer és la espiritualitat el sentiment d’estar en sintonia amb un esperit, ho ser, ho quelcom superior (Jo en dic Darma) .
Després la felicitat, (Una cosa que avanç no era a la llista, ho ha últim terme, la seva felicitat no era important, la societat i les religions )
Tot i això, havien posat en el terme següent, el perdó. Perdonaven a tots els educadors i pares, l’educació rebuda.
Rebuda d’una societat ferotgement masclista – diu la Glòria.
Hi ha moltes dones amb ressentiment – diu en Greg.
I no em dirà que amb molta raó – torna la Glòria.
LA VEU
No després del salt “Quántic”
És pot saber quant el vares fer tu el salt aquest ?
LA VEU
Fa dos mesos, vaig estar a punt d’atropellar a un nen d’uns vuit anys. Va sortir de la vorera corrent, sense mirar, i és va plantar de cop, davant de les rodes del meu cotxe. Vaig frenar, vaig baixar i vaig veure que no l’havia tocat, va quedar a un pam d’anar a sota . És va aixecar i va sortir corrent carrer avall.
En aquell moment em vaig oblidar de tot, i només vaig pensar en com hagués estat la resta de la meva vida si l’hagués mort. No rigueu, però vaig oir una musica com mai l’havia sentit ( imaginació meva ? . Potser). I va ser quant vaig fer el canvi, quant vaig donar el salt “Quantric”.
“No busquis un Déu en les religions, el teu Déu el portes dins tu mateix. Deixa de banda l’Ego, de la joventut i viu una maduresa, en pau amb tu mateix” .
EPÍLEG
És teva, aquesta frase ? – diu la Glòria.
Me’n vaig , Glòria.
Ho sé.
Fi.
Viladecans 31 d’agost del 2014.

Comentaris

  • El salt quàntic en un quadre[Ofensiu]
    Ester* | 29-12-2021 | Valoració: 8



    Fa poc hem v vindre al cap una imatge d'un quadre abstracte que recorda una escultura de sabates a la bora de l'aigua. Era l'homenatge als jueus massacrats, on només hi va quedar el seu calçat just després de la seva mort. Molt gràfic.

    La imatge rebuda contenía tot de sabates al final del quadre. El missatge, completament diferent es: Hem saltat . Ho hem deixat tot enrera. Quant ho perds o abandones tot només poden passar coses bones. Transmet la mateixa sensació de anar en una direcció sense brúixola.

    A la recerca de més informació vaig trobar al buscador aquest relat. El vaig llegir d'un glop mentre sopava. Era la mena de salt que sentía dins meu.
    Explicat de forma planera i lleugera. Encara que, profunda explica com és crèixer interiorment. Com el bitllet de transport metropolità es únic e intransferible i en ell romàn la llegenda " Gaudeix del viatge".

  • El salt quàntic en un quadre[Ofensiu]
    Ester* | 29-12-2021 | Valoració: 8



    Fa poc hem v vindre al cap una imatge d'un quadre abstracte que recorda una escultura de sabates a la bora de l'aigua. Era l'homenatge als jueus massacrats, on només hi va quedar el seu calçat just després de la seva mort. Molt gràfic.

    La imatge rebuda contenía tot de sabates al final del quadre. El missatge, completament diferent es: Hem saltat . Ho hem deixat tot enrera. Quant ho perds o abandones tot només poden passar coses bones. Transmet la mateixa sensació de anar en una direcció sense brúixola.

    A la recerca de més informació vaig trobar al buscador aquest relat. El vaig llegir d'un glop mentre sopava. Era la mena de salt que sentía dins meu.
    Explicat de forma planera i lleugera. Encara que, profunda explica com és crèixer interiorment. Com el bitllet de transport metropolità es únic e intransferible i en ell romàn la llegenda " Gaudeix del viatge".

  • El salt quàntic en un quadre[Ofensiu]
    Ester* | 29-12-2021 | Valoració: 8



    Fa poc hem v vindre al cap una imatge d'un quadre abstracte que recorda una escultura de sabates a la bora de l'aigua. Era l'homenatge als jueus massacrats, on només hi va quedar el seu calçat just després de la seva mort. Molt gràfic.

    La imatge rebuda contenía tot de sabates al final del quadre. El missatge, completament diferent es: Hem saltat . Ho hem deixat tot enrera. Quant ho perds o abandones tot només poden passar coses bones. Transmet la mateixa sensació de anar en una direcció sense brúixola.

    A la recerca de més informació vaig trobar al buscador aquest relat. El vaig llegir d'un glop mentre sopava. Era la mena de salt que sentía dins meu.
    Explicat de forma planera i lleugera. Encara que, profunda explica com és crèixer interiorment. Com el bitllet de transport metropolità es únic e intransferible i en ell romàn la llegenda " Gaudeix del viatge".

Valoració mitja: 8

l´Autor

Foto de perfil de Joan Gasset Vilaplana

Joan Gasset Vilaplana

24 Relats

10 Comentaris

14553 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
Vaig nàixer a Madrid, durant la segona República (19-11-33), fill de pare català (Lleida) i de mare Alacantina. (Benimarfull). Que eren interinament per feina a Madrid.
Quant tenia 4 anys (acabada la guerra dita Civil ), varen tornar a Barcelona, ara amb mi.
És pot dir que soc autodidacta, i aprenent, dons no he tingut estudis literaris. El meu primer conte els vaig escriure als 72 anys (2006)
Novel·les més llargues;
Vint-i-tres dies d'agost
L'avia Remei
Radio Catalunya Independent
"Cogida en la Maestranza".
18 Contes Inversemblants.
El net de'n Kees Popinga
Johan Popinga



Me les podeu demanar a jgassetvilaplana@gmail.com