Europa

- Passa, passa… Entrem aquí, a la cuina, que si està millor. Vols un cafè?
- No, no, no tinc temps per cortesies. A veure, explica'm la situació i veuré si et puc ajudar.
- Ah, si... Be, la cosa està així:
>>A veure, la cosa va començar fa tres setmanes, es a dir, el disset d'octubre de 2004. Jo estava al saló, veient la televisió, tan tranquil. De sobte, vaig començar a sentir uns cops a la paret. Era el veí del costat, en Felip Quinto. Sempre em mantingut una relació normal de veïns, tot i que el trobo una mica prepotent. Bé, el cas es que estava intentant cridar la meva atenció. Em vaig atansar a la paret i vaig enganxar-hi l'orella.
- Felip, ets tu? Que et passa res? Em sents?- vaig preguntar-li.
- Si, si soc jo, i no em passa res. Mira, es que t'havia de comentar una cosa... Resulta que m'estic fent fer obres a casa.
- Ah, si ho dius pel soroll no et preocupis, eh...
- No, no, no és pas això...
- I doncs...?
- Mira es que avui ha vingut un arquitecte amic meu i m'ha dit que... bé, es que no se com plantejar-t'ho... M'ha dit que aquesta paret, la que separa casa teva i casa meva, doncs que està col·locada en mal lloc per el bon curs de les obres a casa meva, m'entens?
- No, no t'entenc...
- Coi, ets més curt que fet per encàrrec... Que hem de tirar l'envà avall... i tens algun inconvenient?
- Estàs torrat o què? Com que tirar l'envà avall? Què dius?
- Recony... com t'ho he de dir... que el tirarem avall, vulguis o no, però potser millor fer-ho amb el teu permís, per no haver de fer-ho de nit, m'entens?
- Apa Felip, ves a dormir la mona i deixa'm en pau...
>>M'en vaig anar a dormir, una mica alterat per l'estranya conversació. No em desagraden les bromes però allà es passava de la ratlla...
Era mitjanit, i jo estava encara en el primer son quan un gran terrabastall em va despertar sobresaltat. Em vaig aixecar corrents i em vaig dirigir al menjador. Un cop allà, només vaig veure un núvol de pols que ho cobria tot. Vaig pessigar-me per veure si somiava, però no, era tot ben real. Enmig del núvol de pols en Felip em mirava mig divertit. Darrere seu, un exercit de paletes van començar a prendre mides del meu saó, del meu sofà, del moble-bar... de tot, vaja.
-Ho veus, com no era tan terrible?- em va dir en Felip.
-Que no era tan... Ca... Però tu qui t'has pensat que ets, entrant així a casa meva, fotent avall una paret, però amb quin dret...!!!!!???
-Tranquil noi tranquil, no et sulfuris... Mira, quin problema et representa això? No ho veus que tu també hi surts guanyant? Que tindràs el doble d'espai?
-Però qui t'ha dit que jo vull el doble d'espai??
-Mira noi, tinc molta feina, ara no puc estar per queixes banals. Si tens problemes, contacta amb els meus advocats i veuràs que això és perfectament legal.
-Queixes banals?! Advocats?! Legal?! A la policia trucaré, ja ho veuràs
-Fes, fes... - I se'n va anar, deixant-me amb la paraula a la boca, a discutir amb la seva tropa de paletes no se què sobre un jacuzzi...

>>Vaig trucar a la policia. Els hi vaig explicar la història i em van penjar el telefon als nassos (o millor, a la orella). Es que, ben mirat, sonava a broma, no? Vaig trucar al meu advocat. Em va preguntar si tenia testimonis de que m'havia negat a l'enderroc de la paret. Li vaig dir que no necessitava testimonis per quelcom tan evident. Em va replicar que sense testimonis no s'hi podia fer res...
>>I ara la situació es aquesta. Es dedica a triar els programes que miro per televisió. M'obliga a parlar en portuguès, a mi! Que tenia la costum de parlar en gallec... I si m'hi nego m'envia als paletes perquè m'apallissin. Posa la música altíssima quan estudio... Em roba el menjar de la nevera, amb la qual cosa m'estic morint de gana. He contractat un gabinet d'advocats i aparelladors per veure si podem posar remei, però ha estat inútil. N'hi ha uns quants que intenten reconstruir el mur de nit i d'amagat, però quan arriba el matí els homes d'en Felip el tornen a enderrocar. N'hi ha que son partidaris de parlar-ho raonadament amb ell, però en Felip es fa el sord. N'hi ha que s'esbatussen amb els paletes, i que diuen que tots els altres son uns covards, però per cada paleta que tomben n'apareixen dos més... I directament n'hi ha que diuen que es impossible que surti bé, que la causa està perduda, i es dediquen a fer-se amics del Felip i a fer la pilota als paletes. Que et sembla, em podràs ajudar?
- No ho se noi... Però més aviat diria que no... Mira, la teva situació és estranya, però hi ha coses pitjors...
- Es un no definitiu? No m'ajudaràs?
- No, no puc ajudar-te... ho sento...
Veig com obre la porta, i veig com la que havia de ser una nova esperança s'esmuny escales avall...
-Europa!! - crido. Ella es gira i em mira.
-M'hauries d'haver ajudat. No tens futur...