Ets la meva meitat

Ara que fa 2 mesos que vaig marxar de casa et parlo amb la ma al cor i amb la llibertat que em dona haver-me sentit sola.
No soc capaç d'entendre el veritable motiu que t'ha allunyat de mi, la raó que guardes dintre teu com un gran tresor.
Recordo quan ens vam conèixer, quan la teva sensibilitat em va captivar, com gaudíem cada moment que podíem estar junts, fèiem quilometres per veure'ns una hora tan sols.
Et deia que no em veia començant un relació a distancia, que soc persona que necessita serenitat i ordre a la meva vida i tot allò em trasbalsava però alhora cada cop t'estimava més.
Vaig anar descobrint com em complementaves, com necessitava una abraçada de les teves, com m'entenies sense parlar, com em donaves seguretat.
Sí, finalment vaig venir al teu costat perquè vaig voler, ningú em va obligar.
Deixar enrere família, amics, el lloc on sempre has viscut, cases i carrers que formen part de la teva vida no és fàcil, però el topic de que l'amor mou muntanyes és cert.
Vaig voler apostar per ser feliç al teu costat, crear una nova vida junts, compartir cada dia amb tu i amb els teus.
Vaig ser molt feliç, amb les nostres coses, com totes les parelles. Vam gaudir, vam discutir, vam riure, vam compartir, vam créixer junts com a persones i com a parella, em vas obrir les portes de la teva família, dels teus fills als que estimo i em preocupo per ells, vam treballar en equip per a que tot rutlles, vam passar moments molt durs, però ens teníem i ens ajudàvem.
En tota historia de parella cada un te les seves carències i valors i tota historia de parella requereix disciplina, responsabilitat, respecte i comunicació. Creia que ho teníem tot, que començàvem a superar tots els problemes que vam haver d'anar superant any rera any i que ja podríem dedicar-nos un altre cop a nosaltres, però no.... un dia de Novembre la vida se'm va esquerda de dalt a baix.

Perquè t'estimo em dol tant, però si la teva felicitat és lluny de mi ho he d'acceptar.
Dir-te que mai et deixaré d'estimar i que esperaré a que tornis al meus costat si vols, no és cap frase bonica, és així.
Per mi ets la meva meitat, no mi veig amb ningú més ni en cap altra família. No em dona la gana conèixer ningú més, m'agrada com ets tu, m'agrada la meva família, m'agrades tu, amb les teves coses bones i dolentes, com tothom tenim.
M'agrada el teu tarannà, la teva empenta, les teves abraçades i els teus ulls quan s'emocionen.

No t'estimo per necessitat...et necessito perquè t'estimo.

Si no puc estar amb tu prefereixo estar sola, els sentiments no és poden manipular ni amagar, hi son i punt.

MMI