Em sento una mica perduda

Un relat de: Ona

Em sento una mica perduda, avui és un dia qualsevol, potser he observat i escoltat més que un altre dia, però ara, asseguda sola a casa, en aquesta darrera hora del dia em sento buida.

No tinc parella, no tinc canalla i no per propia voluntat, gairebé no tinc família i em pregunto... que hi faig en aquest món?

Vaig a treballar i tothom parla del seus, del que han fet el cap de setmana, de com preparen les festes, on van.. on deixen d’anar.. i veig que jo no tinc res a dir... res a comentar... ningú que m’hagi despertat amb un somriure, ningú que m’hagi dit que bo que estava el dinar, ningú que em plantegi anar aquí o allà.

Podria no ser-hi en aquest món i re canviaria.

Alguns envegen la meva llibertat i no saben que la llibertat és soledat , envegen la meva independència i no saben que és esgotadora.

M’agradaria poder tornar a tenir el que considerava la meva família per poder tornar a riure, discutir, plorar, emocionar.. Són uns sentiments i unes sensacions tan bàsiques i tan importants que quan et falten et preguntes.... que hi faig en aquest món?

La societat t’obliga a tirar endavant, a no defallir, a ser forta.. i no se per que? Per viure així, desmotivada, com un robot que treballa, menja i dorm, que fa el que vol perquè ningú li priva, ningú l’espera, ningú l’acompanya.... per viure així... potser no cal ocupar un lloc en aquesta societat i deixar que d’altres trobin la felicitat, que només és viu un cop.




MMI

Comentaris

  • Ja fa dies[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 10-01-2016

    vaig llegir aquest relat i em va arribar a l'ànima.
    Estic d'acord totalment amb el que et diuen els anteriors comentaris. Prova de buscar-te una ocupació que et distregui i aquí, a Relats, tens una magnífica oportunitat per a fer noves amistats. Hi ha gent maquíssima i, si tens contacte amb ells, jo t'asseguro que no et sentiràs tan sola. LLegeix, escriu i comenta.
    Ànims, Ona.
    Una forta abraçada.

  • I ara, cap amunt![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-12-2015 | Valoració: 10

    Hola Ona. Et felicito per la teva sinceritat, cosa que no tothom fa. I després, et diré que quan un es troba tan al fons, només li queda pujar. Com? De mica en mica, constatant el que es té i anant fent petites passes. Tens feina, tens casa, tens llibertat de moviments i segurament, moltes coses més. Has descrit prou bé el que et manca. Ara, fes una balança, tinc això, no tinc això i veuràs que si que tens coses. Escriu, ajuda els altres, camina i segur que et trobaràs millor. De moment, et felicito per l'exercici de sinceritat. És la primera passa. Ara toca la segona. Una forta abraçada i espero veure un relat teu ben aviat, parlis del que parlis!

    Aleix

  • Mira al teu voltant[Ofensiu]

    Mira al teu voltant, potser hi ha molta gent a qui, potser, podries oferir el teu ajut... Segur que, si ho fessis, ja no et sentiries tan perduda!

    Prova d'ajudar o fer companyia a algú, és fantàstic!

    Una abraçada.

    Mª Lluïsa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: