Encara és aviat

Un relat de: Ona
Tot el que m'estimaves ho vas convertir en ràbia davant la por de saber-te abandonat. Vas voler avançar-te i deixar-me sense saber que jo t'estimo amb tot el bo i dolent que tens, perquè sense els teus dos caràcters contraposats no series tu .

Ara puc entendré la ràbia amb la que em parlaves, el menyspreu de les teves actituds, el fer mal per fer mal d'una forma gratuïta.

Quan decideixo, quan faig alguna cosa, sense voler penso com ho faríem junts perquè ja no ho se fer d'un altra forma, tots dos trobàvem sempre la millor sortida i vull continuar fent-ho així.
Fa molt temps et vas tornar part de mi, del meu caràcter, de la meva motivació, de la meva lluita per a saber-te feliç .
Facis el que facis per tu sempre hi seré, t'esperaré cada dia si vols tornar, un trosset de tu es queda per sempre més amb mi i aquest ho sento, però ja no te'l torno.

Quan trobis el que estàs buscant.. la resposta al teu neguit, el que necessitis per ser feliç aquí estaré. No deixis res ancorat a l'oblit, cap pregunta buida de resposta.
Si vols tornar fes-ho però convençut de que realment és el que el teu cor demana.. si et veig caminant al meu costat creuré que l'amor de veritat existeix.

Mentre, intentaré esbrinar que no vaig fer be per a que pensessis que t'havia deixat d'estimar.... necessito una abraçada que no tinc a qui donar.


MMI

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer