estriptisse

Els girs hàbils del temps, el seu fimbrar subtil
fet imprecís tic-tac, que es vincla en cada jorn
fet jonc d'aquest jardí de cotxes i voreres.

La dansa del temps pàl·lida, el delicat lliscar
de l'hora sinuosa, amant voluptuós,
que amb dits febrils, d'un en un, em despulla
dels pètals infinits.

El peu descalç del temps, la seva gran nuesa,
que m'atrapa en un son eternal de parpelles
i marbre cisellats.

La seva gran absència que germina en silenci;
que apropant-se s'arrela, i adormint-me, desperta;
eternament vetllant-me.