Estrelles del cel

...Recorda, mirant les estrelles,
que va haver un temps
que volia ser el més gran,
no hauria cap tempesta
que mai li podria barrar.

Però un dia, aquells somnis
de cop i volta es van trencar,
quan del cel que tant estimava,
aquell, que tant l'agradava mirar,
les estrelles de la nit
van caure al sòl
i es van estavellar.

Plora, i l'angoixa li fa tremolar,
on abans volaven els seus estels,
ara descendeixen punys d'acer
evadint tota esperança,
despertant la por i la intolerància,
amagat de l'última desfilada,
esperant l'albada, sense arguments,
una albada que gairebé fa més basarda,
al veure el rastre dels laments.

Plom i femta en els jaços,
horror i patiment en les mirades
de les dones i dels nens
abrigallats en les seves gel·labes.

Va haver un temps, que somiava
amb ser el més gran,
i ara.. tan petit!, tan insignificant...!
navegant en aquest immens oceà,
cercant un futur allèn els mars...,
un avenir lluny del seu cel,
aquell que ha deixat enrere...
el seu món...
els seus records, els seus somnis...
els seus estels, el seu gran amic...

"Que haurà estat de tu, "Amir Jan"?
Hauràs escapat d'aquell infern?
Tant de bo estiguessis amb mi,
en aquest viatge,
per a poder-te abraçar, amic meu,
el meu cor va tan lleuger d'equipatge,
sé que amb tu trobaria alleujament."

Intenta buscar respostes
mirant les estrelles del cel,
mirant les aigües del mar,
escoltant bufar del vent i
mirant les gavines volar...
volar, volar...

Arriba la nit,
vol dormir i descansar,
i de nou vénen les escomeses
d'estrelles en la nit més fosca,
reobrint, les encara
no tancades ferides.

"Aquesta nit he tingut un preciós somni
estàvem junts, amic i company meu
fèiem volar els nostres estels
i jo..., meu bon amic "Amir Jan",
abraçant-te!... jo et deia, t'estimo...!"