Llàgrimes

Un relat de: Jose de la Fuente
Ploro perquè no ploren
els meus ulls al mirar
com dels teus trists ulls
les llàgrimes es van
Ploro perquè el perdre't
tan prop ho pressento
que per a fer-me el fort
a mi mateix m’enganyo
Tot el teu patiment
em fa tan de mal
ploro i m'avergonyeixo
per no poder alleujar-te'l.
El meu amor per tu és tan gran
que ploro i em sento culpable
per no saber regalar-te
una vida més agradable
Ploro per no demostrar-te
el que sent el meu cor
per no poder abraçar-te
per no oferir-te la meva atenció.
Aquesta llunyania que m'acosta
a la pèrdua de la teva il•lusió
quan les forcen em flaquegen
ploro demanant-te perdó.
Les llàgrimes de records
del teu somriure oblidat
el teu rictus de desconsol
delata la teva veu callada.
Aquest desassossec
manté la meva ànima desperta
llàgrimes amb les que reg
el silenci d'una condemna.
Ploro quan tu plores
ploro quan calles
ploro perquè t’estimo
ploro perquè t'apagues.
I aquest plorar que m'embarga
aquest sentir del meu seny
en el qual habiten els records
dels moments existits.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: