Enyorances

Un relat de: Jose de la Fuente

Per què ploren al meu pas
els desmais del camí?
Per què veig trist l'ocàs
allà cap a l'infinit?

Per què mentre vaig arribant,
la sang se m'accelera
quan sóc a prop del "Pand",
de l'església i de l'era?

Per què pateixo d'aquesta manera?
Per què tinc el cor a trossos?
Per què no canta la cadernera?
Per què em borden els gossos?

Ja sóc davant casa meva,
el desemparament es fa notar,
el pany sembla enutjat,
li costa deixar-me entrar.

Per què al travessar el llindar,
em sembla com un lament,
les fustes al carrisquejar?
Serà perquè no vinc fa temps?

Cerco entre les ombres
i l'olor a envellit,
rastres del meu passat,
quina melangia! em fa sofrir.

Les llàgrimes se m'escapen
i se m'amunteguen els pensaments,
li parlo a un vell retrat
i em contesta el silenci.

Per què em sento feliç
i trist al mateix temps?
Per què aquest turment?
Per què?... de nou silenci.

Comentaris

  • Moltes gràcies[Ofensiu]
    Jose de la Fuente | 30-05-2010

    Moltes gràcies a tots dos, pels vostres comentaris, doncs fa ben poc que he començat a escriure en català i encara que em fa una mica de vergonya, això em dóna forces per a continuar intentant-lo.
    Una abraçada ben forta.
    Jose

  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 21-05-2010 | Valoració: 9

    t'acabo de llegir el primer poema teu...desprèn miments de melanconia i tristor amb una gran foça
    et felicito
    Et convido allegir un poema meu: I els ulls volen plorar

    una abraçada encaixada

    fins ben aviat
    joan

  • Esberlem el silenci, company[Ofensiu]
    Illadestany | 20-05-2010 | Valoració: 10

    Destiles melangia i bellesa amb els teus mots. El silenci que ens envolta, el trenquem així, a voltes, l'esberlem, si més no, quan dibuixem paraules que donen forma als nostres sentiments.