Cercador
Enyorances
Un relat de: Jose de la FuentePer què ploren al meu pas
els desmais del camí?
Per què veig trist l'ocàs
allà cap a l'infinit?
Per què mentre vaig arribant,
la sang se m'accelera
quan sóc a prop del "Pand",
de l'església i de l'era?
Per què pateixo d'aquesta manera?
Per què tinc el cor a trossos?
Per què no canta la cadernera?
Per què em borden els gossos?
Ja sóc davant casa meva,
el desemparament es fa notar,
el pany sembla enutjat,
li costa deixar-me entrar.
Per què al travessar el llindar,
em sembla com un lament,
les fustes al carrisquejar?
Serà perquè no vinc fa temps?
Cerco entre les ombres
i l'olor a envellit,
rastres del meu passat,
quina melangia! em fa sofrir.
Les llàgrimes se m'escapen
i se m'amunteguen els pensaments,
li parlo a un vell retrat
i em contesta el silenci.
Per què em sento feliç
i trist al mateix temps?
Per què aquest turment?
Per què?... de nou silenci.
Comentaris
-
Moltes gràcies[Ofensiu]Jose de la Fuente | 30-05-2010
Moltes gràcies a tots dos, pels vostres comentaris, doncs fa ben poc que he començat a escriure en català i encara que em fa una mica de vergonya, això em dóna forces per a continuar intentant-lo.
Una abraçada ben forta.
Jose -
primer contacte[Ofensiu]joandemataro | 21-05-2010 | Valoració: 9
t'acabo de llegir el primer poema teu...desprèn miments de melanconia i tristor amb una gran foça
et felicito
Et convido allegir un poema meu: I els ulls volen plorar
una abraçada encaixada
fins ben aviat
joan -
Esberlem el silenci, company[Ofensiu]Illadestany | 20-05-2010 | Valoració: 10
Destiles melangia i bellesa amb els teus mots. El silenci que ens envolta, el trenquem així, a voltes, l'esberlem, si més no, quan dibuixem paraules que donen forma als nostres sentiments.