Escena de llit i sentència

Un relat de: frederic
El jutge Dupont de l’Alt Tribunal Colonial jau vora la muller dorment tot rebregant els llençols del seu insomni i escalfant-se obsessivament amb la causa que ha de sentenciar l’endemà:

1. Pilkington troba, en mig la selva, un grup de guerrers Membé-Tuba completant un ritus funerari.
2. Pilkington profana la tomba i se’n du els objectes que troba enterrats amb el mort. Entre ells un gran cargol sagrat degudament transformat en aeròfon d'embocadura.
3. En descobrir-se el furt, el Consell de la tribu resol buscar Pilkington i transferir-li l’honorable missió encomanada al guerrer mort: retornar el cargol sagrat a l’esperit primordial d’oratges i ventades perquè es restableixi l’ordre còsmic, en bé de tota la comunitat, després de la devastació del darrer huracà. Això implica necessàriament la mort ritual de Pilkington.
4. L’acusat, en la seva condició de xaman, després de mesos de rastreig, executa la mort ritual de Pilkington al seu mateix domicili dels afores de París i l’enterra al jardí. El cargol sagrat és trobat juntament amb el cadàver setmanes més tard.

El jutge Dupont lamenta la plàcida insolidaritat de la seva muller. Possibles penes:

a) Absolució: Impensable; l’homicidi és voluntari i intencionat.
b) Pena capital: No seria cap despropòsit; molts dels seus col•legues l’aplicarien; voldria evitar-la, però; per dignitat.
c) Presó: En realitat suposaria una mort lenta i cruel. Veient l’actual estat de fonda melancolia en els tres dies que porta entre reixes, el pobre salvatge no duraria més d’una quinzena.

Mme. Dupont es posa a roncar amb aquells roncs aguts i llastimosos tan seus; el que faltava!

***

“... Per això aquest tribunal declara l’acusat culpable d'homicidi, i el condemna a la pena capital. El reu restarà, fins el moment i en el moment de l'execució, sota la tutela dels ancians de la tribu, que el disposaran per portar a terme l'honorable missió de lliurar el cargol sagrat a l'esperit primordial d'oratges i ventades, a fi que l’ordre còsmic sigui restablert.”

Comentaris

  • Sixena[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-12-2017 | Valoració: 10

    M'has fet pensar en els tresors de Sixena retornats per força. Una ficció corprenedora, escrita amb precisió. Una forta abraçada, Frederic i que passis un molt bon Nadal.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

frederic

29 Relats

66 Comentaris

15797 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Barcelona 1963. El meu primer premi literari el vaig guanyar al concurs que l'escola va convocar per St Jordi quan feia 3r de BUP. El meu últim premi també. Això sí, el vaig rebre de mans del meu professor Francesc Garriga i Barata (premi Carles Riba 2012). El Sr Garriga em deia que escrivís, que escrivís molt. Amb el consell del Sr Garriga vaig fer el que tots els adolescents fan amb els consells dels seus bons professors i em vaig dedicar a la música. Actualment sóc professor de música de secundària, feina certament gratificant, i aconsello els meus alumnes adolescents que facin molta música. A part d'això, i ara que els meus fills comencen a ser grans (només la petita fa una mica de música), jo vaig trobant temps per pensar en el Sr Garriga, llegir-lo i escriure... una miqueta. La meva activitat literària és purament terapèutica i em permet, juntament amb l' humor i la natació, mantenir la ment en un equilibri suficientment estable i el tarannà en uns mínims acceptables de civilitat.
Au!

fblanco@xtec.cat