és hora de passar comptes amb mi mateix

crec que no se pas qui soc
tot i tenir pedres a les ranures de les botes
miro enrere i no veig les meves petjades

he necessitat escoltar que he fet
per a fer-me’n un esboç aproximat de mi

recordo temps en que les meves paraules
no eren deu mil espases
de les dues que realment s’esbatussaven
sinó mots silenciosos
amagats rere unes ulleres
tímides i plenes de buidor

he creat un llibre d’històries
un diccionari d’aventures
on acudir en cas de necessitat d’atenció

potser el ying i el yang de la vida
l’ésser antisocial enterrat entre videojocs
i dissabtes d’habitació
va descobrir la humanitat i les lentilles

l’olor a sentiments i colors
que difícil se’m fa quedar-me quiet
voler descobrir i interactuar

perquè...
se’m claven els peus a terra
vigila ves amb peus de plom...
el meu primer viatge amb metro, tren, taxi, bus, avió...
mar, muntanya...

preguntes.
moltes preguntes
em porten a donar, ara si
3 i 4 voltes a tot i res

perquè un esser feble
mostra la seva fortalesa en públic?
incomprensió de mi mateix
trasbals de sensacions
res es tot i tot es res,
abandonant a la meitat per por

anys d’incertesa i recerca
un viatge que canvia el destí
agafo un llapis amb la ma dreta
re-dibuixo les meves ombres
ja caminades

i torno, des de l'inici del camí
fins al punt de retorn
al meu jo...



inicio canvis
sembla que el món roda
i jo amb ell
ara si,
poso carbó a les meves botes i...
veig les meves petjades

creixen, i jo amb ells
els meus pensaments,
les ganes, les ambicions i les necessitats
meves, teves i seves

set promeses
per a mi, parts del meu cos
troben el seu lloc
esdevenen una petita part del jo
que ara...
ara es amb tu.

M’han punxat, la sang vessa
M’ofego, els ulls busquen aire
Res es tot i tot es res
T’aproximes, enfiles, talles,
Claves, i ...ja.

aire, crec que necessito respirar
Unes ulleres i un tub
per viatjar dins d’altres esferes

la llum de l’horitzó
esdevé cada vegada més intensa
casella a casella
en un mateix joc

ara si, els ulls
colors, olors, sensacions...
a que oloren els teus pensaments?
A núvol.

no tinc la teva mà prop
tanco la finestra per por a l’aire
poc a poc trec el cap
el porticó deixa entrar el vent
em produeix ferides silencioses

Negre es negre
Gris..
Llums foscos, intensos
Trenquen els estels
Com copes de vidre
Cau la lluna i s’esmicola

Res... por
a la solitud
a perdre el negre
a desdibuixar petjades
a no saber qui soc
a no adonar-me que
sense tu no se dibuixar
a posar-me les ulleres
i amagar-me sota el llit

ets tu...
el teu somriure, la teva veu
la teva fredor...
llença

com a peó recorro espais quadrats
sense trobar sortida
o lluitant entre pirates,
ara si amb set espases
i jo...
amb jocs de paraules sense força .

pintem la paleta de colors
el llençol espera esser tacat
de sentiments i d’aire..

Negre es blanc, clar i breu
Temps...
Deixa’m entendre
Entendre’m
Coneixet i coneixem

Ajuda’m a trenar els nostres camins
Per posar carbó a les nostres botes
I trepitjar junts la sorra
Deixar les nostres parts d’història
I recordar bells moments
Comptant les pedres de les ranures
Que han quedat als nostres peus.

Desdibuixa’m per dibuixar
Potser un jo diferent
Potser un jo que manté records
Segur un jo que t’estimarà per sempre
Potser algú que tard o d’hora coneixeré
I potser...
ens fem bons amics.